Les empreses start-up, spin-off, newco… presenten unes característiques específiques per la seva creació, pel seu finançament (molt sovint lligat a business angels), pel seu recorregut (les que triomfen tenen creixements espectaculars), pels drets de propietat intel.lectual de les innovacions i pels sectors als que va lligats (noves tecnologies), que han precisat un engranatge jurídic especial i diferenciat de les clàssiques societats capitalistes (societat de responsabilitat limitada i societat anònima), que no responen a les noves necessitats d’aquesta moderna emprenedoria.

En aquesta línia és a on el dret, per mitjà dels seus operadors jurídics més àgils i falaguers, bàsicament els advocats 2.0, ha desenvolupat aquest nou marc reglamentari i d’autoregulació, emparat per l’amplíssima autonomia que la llei reconeixa a la voluntat de les parts, tot i no estar expressament contemplat per cap llei específica (el legislador va sempre darrera la realitat).

PACTES EXTRA-ESTATUTARIS.
Efectivament, per tal de fer possible conjugar els interessos del joves emprenedors amb molta força i iniciativa però sense capital i capital-risc desitjós d’invertir i arriscar en projectes de nova tecnologia i nova emprenedoria, s’ha fet necessari que a part dels propis estatuts societaris, s’hagin consolidats pactes extra-estatutaris vinculants entre els socis per tal de satisfer els dos interessos.

Els pactes extra-estatutaris en les start-ups, spin-off i newco són la norma habitual i dins aquests pactes extra-estatutaris hi ha clàusules que s’han fet comunes com la drag-along, lock-up…

Amb aquests pactes extra-estaturaris es serven els interessos de l’emprenedor que no vol perdre el control del seu projecte, però que necessita capital i el capital-risc que no vol perdre la força de l’emprenedor, ni la seva inversió, la qual cosa amb la simple regulació legal de les societats capitalistes, resulta insuficient.

També amb aquests pactes extra-estatutaris es regulen els drets de la propietat intel.lectual i les relacions entre la societat i l’emprenedor pel que fa a aquesta temàtica.

DRAG-ALONG RIGHT
Es una clàusula tipus que s’introdueix en els pactes extra-estatutaris de les start-ups, que té per funció assegurar que si el soci majoritari vol vendre les seves accions, els socis minoritaris tendran el mateix dret a vendre les seves participacions, pel mateix preu, condicions i terminis que el soci majoritari. D’aquesta manera es protegeix al soci minoritari (normalment soci capital-risc) de restar en minoria (amb poques possibilitats d’incidir en els acords socials i de repartiment de beneficis) dins una societat controlada per un nou soci majoritari.

LOCK UP A UNA START-UP
Es tracta d’una clàusula que té per objectiu lligar a la societat el socis capital-risc i els socis-treballadors emprenedors per un període de temps (normalment 5 anys). La inversió en capital-risc va lligada a les persones en concret que impulsen el projecte i per tant, d’aquesta manera s’assegura que una vegada posats els doblers, els emprenedors no venen les seves accions i desapareixen; diríem que la inversió és intuitu personae.

I a l’inrevés, per l’emprenedor és bàsic confiar i conèixer el capital-risc i que el seu projecte empresarial no resti en mans de tercers desconeguts.