CÓM RECLAMAR-LA I NO MORIR EN EL SEU INTENT.

Moltes són les demandes reclamant una compensació econòmica després de l’extinció del règim econòmic matrimonial (per separació o divorci), però la veritat és sols he estat capaç de trobar-ne cap de l’Audiència Provincial de les Iles Balears des de la reforma de 2017.

1.- PRÈVIA: UN ACLARIMENT. 

No s’ha de confondre la compensació econòmica amb la pensió compensatòria regulada a l’article 97 del Codi civil que es dona quan un dels cònjuges ha vist empitjorada la seva situació en relació amb la tenguda durant el matrimoni.

2.- LA REFORMA DE 2017 DE LA COMPILACIÓ DE DRET CIVIL DE LES ILLES BALEARS.

El Parlament de les Illes Balears mitjançant la Llei 7/2017 de 3 d’agost, reformà l’article 4 .1  (aplicable a Menorca i Mallorca) i 67.2 (aplicable a les Pitiüses) de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears per a introduir en la “compensació econòmica” en la regulació legal del règim de separació de bens.

Article 4. Efectes patrimonials del matrimoni

1. Els béns propis de cada cònjuge seran afectes a l’aixecament de les càrregues del matrimoni. En defecte de pacte, cadascun dels cònjuges hi contribuirà en proporció als seus recursos econòmics; es considera com a contribució el treball per a la família i dóna dret a obtenir una compensació que el jutge ha d’assenyalar, si no hi ha acord, quan s’extingeixi el règim de separació. 

Article 67 …

2. Els cònjuges seran obligats a contribuir al sosteniment de les càrregues del matrimoni. Per manca de pacte, ho faran en proporció als seus recursos econòmics.  

Si hi ha dot o d’altres béns afectes al sosteniment de les càrregues familiars, els fruits i les rendes s’aplicaran preferentment a aquest fi.  

Es considera com a contribució el treball per a la família i dóna dret a obtenir una compensació que el jutge ha d’assenyalar, si no hi ha acord, quan s’extingeixi el règim de separació.

3.- DE LA JURISPRUDÈNCIA

Això no obstant des de la seva publicació no em consta que cap sentència de l’Audiència Provincial de les Illes Balears i del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que ha tractat la temàtica, hagi acordat cap compensació econòmica. Crida l’atenció i molt.

No s’ha donat cap situació d’extinció de matrimoni generador d’una compensació econòmica?

Resulta difícil de creure que no s’hagi donat cap cas o que alternativament hi hagi hagut sempre acords sobre tan complexa i controvertida matèria entre els cònjuges que se separen o divorcien.

El fet és que l’article 4.1 i 67.2 esmentats, tal i com ha indicat la doctrina i la jurisprudència, sols proclamen el dret a una compensació econòmica en cas d’extinció del règim de separació de bens, però no ho regulen. Si examinan el Codi Civil de Catalunya (art. 232-5 i següents) i la Llei Valenciana de Règim Econòmic Matrimonial 10/2007 (art. 12 i següents) anul.lada pel Tribunal Constitucional, observam que sí han regulat de forma més detallada aquesta compensació econòmica.

Una regulació més detallada d’aquest dret donaria seguretat jurídica i facilitaria el seu exercici. Sens dubta és una tasca pendent i necessari del legislador de les Illes Balears.

Així, tot i que hi ha hagut demandes reclamant aquesta pensió compensatòria, en la majoria dels casos es plantejava com la petició d’un “salari diferit” (es multiplicava els anys de feina per a la casa del cònjuge per un salari domèstic). I aquest és un plantejament erroni com s’ha demostrat i com ha indicat repetidament la jurisprudència. 

Sobre aquesta matèria hi ha diverses sentències de l’Audiència Provincial de les Illes Balears, i el que és més important, dues de la Sala del Civil del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, fixant així per tant jurisprudència (sentència 3/2019 de 30 de maig i 1/2020 de 22 de juliol). Anem a examinar-les

4.- QUIN SÓN ELS REQUISITS PER RECLAMAR UNA COMPENSACIÓ ECONÒMICA?

Essent que la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears sols proclama el dret a la compensació econòmica per treball per la família però no ho regula, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha efectuat una tasca d’integració, tot derivant un principi general del dret civil de les Illes Balears a partir del mecanisme de “analogia iuris”, principi que està implícit a l’article 4 i 67 de la Compilació, a l’exposició de motius de la Llei 7/2017 de 3 d’agost i que és expressat a l’article 9.2 de la Llei 18/2001 de 19 de desembre de parelles estables. 

Aquest principi general estableix el dret a la compensació econòmica per treball per la família, sempre que es doni tres requisits:

1. Extinció del règim de separació de bens
2. Que un dels cònjuges hagi fet feina per a la família
3. Desigualtat patrimonial amb enriquiment d’un dels cònjuges i correlatiu empobriment de l’altre 

No basta que se’n donin dos dels requisits, és necessari tots tres. Així encara que un dels cònjuges hagi fet feina per a la família, no hi haurà compensació econòmica, si no hi ha un desequilibri patrimonial amb enriquiment d’un dels cònjuges i correlatiu empobriment de l’altre.

5.- COM S’HA DE RECLAMAR UNA COMPENSACIÓ ECONÒMICA?

Aquesta és segurament la pregunta clau pels cònjuges que ho vulguin reclamar i la resposta ens la dona la sentència 1/2020 al quart paràgraf del fonament de dret quart:

“La Compilació de Dret Civil de les Balears, en la seva succinta regulació de la compensació econòmica, no conté les regles pel seu càlcul i es remet al criteri judicial. Però hem de partir de que, com ja ha dit aquest mateix tribunal en la seva sentència de 30 de maig de 2019, aquesta indemnització neix d’un enriquiment patrimonial d’un cònjuge (cònjuge creditor) i el correlatiu empobriment de l’altre (cònjuge debitor), la qual cosa fa indispensable una comparació entre el patrimoni inicial i el final d’un i l’altre, amb deducció de les càrregues i dels bens adquirits a títol gratuït constant matrimoni, al menys.”

És a dir, és necessari fer una valoració del patrimoni inicial i final de cada un dels cònjuges per a la qual cosa serà al meu entendre imprescindible una taxació dels bens (immobiliaris, participacions i/o accions a una societat…) que acreditin aquest desequilibri patrimonial entre ambdós cònjuges. No s’ha d’incloure dins la taxació els bens adquirits a títol gratuït i s’han de deduir les càrregues.

Al meu entendre aquest és el camí.