El passat 16 d’abril de 2019 va entrar en vigor en la seva totalitat la Llei 6/2019, de 8 de febrer, de modificació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’ activitats a les Illes Balears, publicada al BOIB núm. 21, de 16 de febrer de 2019.
Aquesta llei 6/2019 introdueix importants canvis en la Llei 7/2013, que només havia estat objecte fins aquest moment d’una petita modificació efectuada per la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, publicada al BOIB núm. 88, de 28 de juny de 2014.
En aquest post s’exposa com queda la regulació de l’àmbit de les activitats subjectes a la Llei 7/2013, així com la seva classificació bàsica. En aquest enllaç es pot obtenir una versió consolidada de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, publicada per l’Institut d’Estudis Autonòmics.
1.- Activitats que queden sotmeses a la llei:
La definició de l’àmbit de les activitats que queden sotmeses a la Llei 7/2013 establert a l’article 2.1 de la Llei 7/2013 no ha estat objecte de modificació per la Llei 6/2019. Per tant, segueixen quedant sotmeses a aquesta llei totes les activitats i les infraestructures comunes susceptibles d’ocasionar molèsties, alterar les condicions de salubritat, causar danys al medi ambient o produir riscs a les persones o als béns, que es desenvolupin o s’ubiquin a les Illes Balears.
Aquest sotmetiment és independent de les següents circumstàncies:
-que les persones titulars o promotores siguin entitats públiques, persones físiques o jurídiques;
-que tenguin o no finalitat lucrativa;
-que es facin en instal·lacions fixes, portàtils o desmuntables;
-que es duguin a terme de manera habitual o esporàdica;
-que es desenvolupin en espais oberts o tancats.
*D’acord amb la definició continguda a l’article 4.1, en el concepte d’Activitat, la llei hi inclou:
-el conjunt d’operacions o explotació de caràcter agrari, industrial, miner, comercial, de servei, oci o similar que es du a terme a un determinat establiment físic i que està integrat per una o més instal·lacions tècniques.
– les activitats itinerants i les que es desenvolupen de manera puntual en un establiment físic, a l’aire lliure i/o obert, i les que transcorrin per un recorregut predeterminat.
*D’acord amb la definició continguda a l’article 4.31, que ha estat objecte d’una petita modificació per la Llei 6/2019, per “Infraestructures comunes” la llei entén les instal·lacions tècniques i les zones d’un edifici o d’un conjunt d’edificis que donen servei a establiments físics susceptibles d’activitats per determinar o a activitats concretes.
Aquestes infraestructures comunes condicionen en cada establiment físic el ventall d’usos possibles i els paràmetres o les característiques mínimes o màximes de les activitats que poden ser suportades, els quals s’han de fixar en el projecte d’activitat.
2.- Activitats que queden excloses de la llei:
Les activitats excloses de l’àmbit d’aplicació de la Llei 7/2013, segueixen concretades en la llista de l’article 2.2. De la regulació inicial es mantenen en iguals termes les següents activitats excloses:
a) Les activitats expressament excloses per una llei estatal o autonòmica.
b) Les activitats afectes a la defensa nacional, a les forces i als cossos de seguretat de l’Estat, als cossos de la policia autonòmica, als de la policia local, a institucions penitenciàries i les que acreditin documentalment les normes o els tractats que emparen el seu dret a l’exclusió.
c) Els aparcaments vinculats a un únic habitatge. No s’exclouen de l’àmbit d’aplicació els aparcaments on hi hagi infraestructures comunes.
d) Les instal·lacions tècniques no vinculades a una activitat i les vinculades a habitatges.
e) La instal·lació de plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques, antenes de telefonia mòbil, estacions base de telefonia mòbil i similars, excepte les situades en edificis catalogats o que tenguin impacte en el patrimoni historicoartístic, i les que necessitin una avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la Llei 11/2006, de 14 de setembre.
f) Estades turístiques en habitatges.
h) Les activitats relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques a què es refereix l’article 21 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, que es regiran per la seva normativa específica, llevat que es tracti d’activitats subjectes a una avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la seva normativa reguladora.
No obstant, s’aplicaran els procediments prevists en aquesta llei a les activitats relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques a què es refereix l’article 21 de la Llei del sòl rústic quan requereixin una avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la seva norma reguladora (article 2.4).
S’ha de tenir present a més que la Llei Llei 4/2014 havia introduït un nou supòsit d’exclusió com a lletra j), que és mantingut per la Llei 6/2019 i que consisteix en:
j) La instal·lació de punts de recàrrega per a vehicle elèctric i la seva recàrrega energètica, independentment de la seva titularitat, tant a noves activitats com a les activitats existents. No obstant això, no eximeix del títol habilitant l’activitat que la conté en cas necessari, ni de les autoritzacions sectorials que corresponguin.
Són objecte de modificació per la Llei 6/2019 els supòsits d’exclusió de les lletres g) i i), que passen a tenir el següent contingut:
g) El transport de viatgers i mercaderies, que pròpiament és un nou supòsit d’exclusió no previst anteriorment.
i) Les modalitats de venda ambulant, respecte a les quals s’estableix ara l’excepció dels casos en què els béns siguin transformats o manipulats a la pròpia instal·lació.
Finalment, la Llei 6/2019 afegeix dos nous supòsits d’exclusió amb les lletres k) i l), que són:
k) Les modalitats de turisme actiu, tret dels establiments o les instal·lacions que s’emprin per al desenvolupament de l’activitat.
l) Oficines administratives de despatxos professionals que pertanyin a l’habitatge sempre que l’oficina tengui manco de 50 m2 útils afectes a l’activitat, previst abans a la lletra g) i respecte al qual s’ha afegit ara la possibilitat que el titular de l’oficina pugui fer una comunicació davant l’ajuntament a efectes d’acreditar la realització de l’activitat.
També es mantenen les següents exclusions de l’aplicació de la llei ja previstes en la seva redacció inicial:
– Els actes esporàdics o eventuals, de caràcter privat o familiar, sempre que no siguin oberts a concurrència pública i que no tenguin lloc en establiments físics o espais públics (article 2.5).
-Els actes esporàdics o eventuals de caràcter educatiu que se celebrin en centres vinculats a l’ensenyament (article 2.5).
-Els actes que suposin l’exercici dels drets fonamentals consagrats a la Constitució Espanyola (article 2.6).
3.- Classificació de les activitats sotmeses a la llei:
La classificació de les activitats que queden sotmeses a la llei apareix regulada a l’article 5è, l’apartat 2on del qual ha estat modificat per la Llei 6/2019, i és molt important en la mesura que a partir d’ella es determina el règim jurídic d’implantació i de començament del seu exercici.
D’aquesta manera, la llei segueix duent a terme una distinció inicial bàsica entre:
1.- Activitats subjectes al règim d’autorització ambiental integrada, que d’acord amb l’article 72.1 de la Llei 7/2013, amb la redacció donada per la Llei 6/2019, són les activitats industrials incloses en les categories que enumera l’annex 1 del Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, o la norma que el substitueixi. La tramitació dels expedients relatius a aquestes autoritzacions es regirà pel que disposa el títol VII de la Llei 7/2013.
2.- Resta d’activitats NO subjectes al règim d’autoritzacions ambientals integrades, que es classifiquen en 3 grans grups, segons les seves característiques i els criteris d’estabilitat en la ubicació i de permanència en el temps i l’espai:
2.1) Activitats permanents: són les que es fan amb una durada indeterminada i que disposen d’una infraestructura i un emplaçament estables (article 4.11).
La tramitació dels expedients relatius a aquestes activitats es regirà pel que disposa el títol IV de la Llei 7/2013.
2.2) Activitats no permanents: D’acord amb l’article 4.6 de la Llei 7/2013, són les que es fan de manera puntual en un establiment físic, lloc o recorregut concret sempre que concorrin alguns dels següents aspectes:
a) Que es prevegi una concurrència de públic superior a l’ocupació habitual de l’indret.
b) Que l’activitat que es vol dur a terme no es correspongui amb l’ús habitual de l’establiment o lloc.
c) Que l’exercici de l’activitat suposi una alteració del funcionament normal de les que es desenvolupen habitualment a l’ establiment, lloc o recorregut.
La llei a més especifica que en tot cas, la durada en el temps serà la imprescindible per dur a terme l’activitat i que aquestes activitats estan excloses de l’avaluació d’impacte ambiental.
La tramitació dels expedients relatius a aquestes activitats es regirà pel que disposa el títol VI de la Llei 7/2013.
2.3) Activitats itinerants: són les d’entreteniment i oci que es fan mitjançant instal·lacions tècniques, aparells, atraccions o similars, que són permanents en el temps però itinerants en l’espai i que s’ubiquen a diferents emplaçaments, amb una provisionalitat en cadascun d’aquests inferior a tres mesos.
La tramitació dels expedients relatius a aquestes activitats es regirà pel que disposa el títol V de la Llei 7/2013.
Francesc Segura Fuster
fsegura@consultingdms.com
@francescsefus
Altres posts recents:
–Solució de conflictes entre el PTI de Mallorca i els plans urbanístics en les categories de sòl rústic comú (4-12-2018)
–La rehabilitació mèdica com a causa de prescripció de reclamacions d’indemnització per danys físics (12-11-2018)
–L’Administració ha de justificar motivadament la culpabilitat de l’infractor (6-11-2018)
Deixa un comentari