El nostre Codi Civil en el seu article 160 reconeix el dret dels avis de gaudir dels seus nets. És a dir, que tret que existeixi justa causa – perill de perjudicar el menor en el seu desenvolupament o salut mental – no pot privar-se als avis de passar temps amb aquest, per això ni la mala relació entre els progenitors ni la falta d’un d’ells serveixen de cap manera com a motivació per a entorpir el tracte entre tots dos.

De fet, el Tribunal Suprem ha vingut aplicant aquesta regulació, reconeixent la importància de la relació nets-avis per a l’enriquiment dels menors.

El procediment que han de seguir els avis si s’estan veient privats de veure als seus nets és molt similar al que se segueix entre els dos progenitors. Una vegada esgotada la via extrajudicial i en cas d’haver estat infructuosos els intents de negociar amb el/la progenitor/a, ha d’interposar-se una demanda de judici verbal sol·licitant al Jutjat de 1a Instància que fixi un règim de visites que s’adeqüi sempre a les circumstàncies familiars i que respecti el benestar del menor.