La pensió d’aliments és la contribució econòmica que s’ha de pagar entre parents en cas de necessitat. El nostre Codi Civil diu que s’entén per aliments tot l’indispensable per al manteniment, l’habitació (habitatge), el vestit, l’assistència mèdica i l’educació i instrucció. Tret que es pacti una altra cosa de mutu acord, la pensió d’aliments inclou totes les despeses ordinàries dels menors (despeses d’inici de curs escolar, despeses farmacèutiques habituals, oci ordinari, telèfon mòbil…).

Els fills menors d’edat sempre tindran dret a percebre una pensió d’aliments, però una vegada siguin majors continuaran comptant amb aquest dret si no són independents econòmicament per causes que no els siguin imputables.

Com el Codi Civil estableix que els obligats a prestar aliments poden o bé pagar una pensió o bé mantenir en la seva pròpia casa al qual tingui dret a rebre’ls – en aquest cas, els fills –, en els casos de custòdia exclusiva d’un dels progenitors, és el que no té aquesta custòdia qui paga la pensió d’aliments, perquè el progenitor custodi presta els aliments mantenint als fills amb ell. Això no significa que en casos de custòdia compartida mai es paguin aliments: quan existeixi un gran desequilibri econòmic entre els progenitors, pot establir-se que el progenitor amb millor fortuna hagi de pagar igualment una pensió d’aliments per a igualar el nivell de vida dels menors durant el temps que passen amb el de pitjor fortuna.