La mobilitat de ciutadans entre països és un fet comú al segle XXI. Lluny queden els temps en que una persona naixia, vivia i moria al mateix lloc. El segle XXI i les noves formes de comunicació han facilitat aquesta mobilitat.

Aquí en aquest post ens plantejam la resposta a aquests supòsits de mobilitat, en concret què passa quan un ciutadà balear han anat a viure fora de les Illes Balears. Pot fer pactes successoris segons la normativa balear, tot i residir fora de les Illes Balears.

Per analitzar la qüestió distingirem l’àmbit geogràfic de residència, és a dir si el balear resideix fora de les Illes Balears però dins Espanya o si resideix fora de les Illes Balears i fora d’Espanya.

I.- BALEAR RESIDENT FORA DE LES ILLES BALEARS PERÒ DINS L’ESTAT.

Per aquests casos haurem d’anar al Codi civil, en concret a l’article 9.8 del Codi civil

8. La sucesión por causa de muerte se regirá por la Ley nacional del causante en el momento de su fallecimiento, cualesquiera que sean la naturaleza de los bienes y el país donde se encuentren. Sin embargo, las disposiciones hechas en testamento y los pactos sucesorios ordenados conforme a la Ley nacional del testador o del disponente en el momento de su otorgamiento conservarán su validez, aunque sea otra la ley que rija la sucesión, si bien las legítimas se ajustarán, en su caso, a esta última. Los derechos que por ministerio de la ley se atribuyan al cónyuge supérstite se regirán por la misma ley que regule los efectos del matrimonio, a salvo siempre las legítimas de los descendientes.

En relació als pactes successoris s’ha substituir l’expressió causant per la de donant, la frase “en el momento del fallecimiento” per la del “moment de l’atorgament” i llei nacional per la llei personal.

La llei personal segons l’article 16 del Codi civil ve determinada pel veïnatge civil i per tant la subjecció a un dels sistemes jurídics civils espanyols es fixarà pel veïnatge civil (art. 14 del Codi civil)

Conseqüentment, un ciutadà amb veïnatge civil balear, podrà atorgar un pacte successori segon el dret civil balear, encara que no residesqui a les Illes Balears i amb independència de la naturalesa dels bens transmesos i d’on se trobin aquests. El fet determinant és que el donant mantengui el veïnatge civil balear. És indiferent el veïnatge i la residència del donatari.

II.- BALEARS RESIDENTS FORA D’ESPANYA.

En aquests casos que ja presenten elements transfronterers, haurem d’anar al Reglament Europeu de Successions 650/2012 i en concret al seu article 25.1:

Artículo 25

Pactos sucesorios

1. Un pacto sucesorio relativo a la sucesión de una sola persona se regirá, por lo que atañe a su admisibilidad, validez material y efectos vinculantes entre las partes, incluidas las condiciones para su resolución, por la ley que, en virtud del presente Reglamento, fuese aplicable a su sucesión si aquella hubiera fallecido en la fecha de conclusión del pacto.

D’acord amb l’article 22 del Reglament Europeu de Successions, el balear resident a fora podria elegir com a llei aplicable la llei de l’estat de la seva nacionalitat.

Artículo 22

Elección de la ley aplicable

1. Cualquier persona podrá designar la ley del Estado cuya nacionalidad posea en el momento de realizar la elección o en el momento del fallecimiento.

Ens podem plantejar si l’elecció de la llei espanyola permet designar la llei del veïnatge civil que el subjecte tengui.

Alguns autors s’han pronunciat en sentit en negatiu, ja que al cap i a la fi el reglament sols permet elegir la llei estatal, això és l’espanyola, però res pus.

Una possible interpretació efectuada per la doctrina és que l’elecció de la llei de la nacionalitat pot dur aparellada l’elecció de la llei del veïnatge civil. Al nostre entendre resulta la interpretació més plausible i respectuosa amb els principis constitucionals d’igualtat dels drets civils espanyols.