Encara que la custòdia compartida s’ha convertit en el sistema recomanat com a norma general perquè facilita la relació amb tots dos progenitors, la seva adopció no és automàtica, ja que no sols implica un repartiment per igual del temps, sinó també de les responsabilitats de criança.

Per això, i recordant que el que es persegueix sempre és l’interès superior del menor, el Tribunal Suprem ha establert alguns requisits a tenir en compte per a determinar si la custòdia compartida serà beneficiosa per al menor, com són:

1. Les aptituds de cada progenitor i el que es feia abans de la separació.

2. Els desitjos dels propis menors quan puguin expressar-los.

3. El nombre de fills.

4. Si els progenitors compleixen els seus deures respecte als fills.

5. Si existeix un respecte mutu entre els progenitors i amb els seus convivents.

6. El resultat dels informes exigits.

7. La ubicació dels domicilis, els horaris i rutines.

8. Qualsevol criteri que permeti saber si els menors podran portar una vida adequada (per exemple, relació amb germans, família…).

Així, si es pot garantir l’estabilitat i el benestar del menor, sempre serà recomanable l’adopció d’una custòdia compartida, sense que existeixin límits com l’edat, els motius de la separació, etc.