I.- Plantejament inicial.

El Reial decret 235/2013, de 5 d’abril, aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis. Conforme s’estableix en aquest Procediment bàsic (Pb), el promotor o propietari de l’edifici o de part del mateix, ja sigui de nova construcció o existent, és el responsable d’encarregar la realització de la certificació d’eficiència energètica de l’edifici, o de la seva part, així com de conservar la corresponent documentació (article 5.1 Pb). En cas de venda, ja sigui del total edifici o de part del mateix, aquesta certificació haurà de ser posada a la disposició de l’adquirent, mentre que si es concerta un contracte d’arrendament de la totalitat o part de l’edifici, bastarà la seva simple exhibició i posada a disposición a l’arrendatari d’una còpia del referit certificat (article 14.2 Pb).

El Procediment bàsic conté un article (article 18 Pb) dedicat al règim sancionador en cas d’incompliment dels preceptes continguts en aquest i per tant aplicable en principi tant a l’incompliment de l’obligació d’obtenir la certificació d’eficiència energètica pel propietari de l’edifici o de part del mateix, com de l’obligació de posar-la a la disposició de l’adquirent en cas de venda o de lliurar una còpia d’aquella a favor de l’arrendatari en el supòsit d’arrendament. A continuació s’analitzaran els termes d’aquest règim sancionador.

II.- Anàlisi del supòsit previst en el primer paràgraf de l’article 18 Pb.

En el seu paràgraf primer l’article 18 Pb estableix que «l’incompliment dels preceptes continguts en aquest procediment bàsic, es considerarà en tot cas com a infracció en matèria de certificació de l’eficiència energètica dels edificis i se sancionarà d’acord amb el que es disposa en les normes de rang legal que resultin d’aplicació.» Aquest paràgraf conté així una remissió normativa respecte a la sanció dels incompliments dels preceptes continguts en aquest procediment, conforme a les normes de rang legal aplicables en matèria de certificació de l’eficiència energètica dels edificis. Estem en definitiva davant un precepte buit quant a la seva possible eficàcia sancionadora, doncs dependrà de la regulació que es contingui en la normativa de rang legal reguladora del règim sancionador al que es remet. No ens consta d’altra banda l’existència d’aquesta normativa ni en l’àmbit estatal ni l’àmbit autonòmic balear.

La conclusió doncs sobre l’efectivitat sancionadora d’aquest primer supòsit és al nostre judici que en aquests moments és inexistent en l’àmbit de les Illes Balears, per falta de regulació en una norma amb rang de llei del règim sancionador en matèria de certificació de l’eficiència energètica dels edificis.

III.- Anàlisi del supòsit previst en el segon paràgraf de l’article 18 Pb:

III.A.- Abast normatiu del supòsit:

En el seu paràgraf segon, l’article 18 Pb determina que «a més, l’incompliment dels preceptes continguts en aquest procediment bàsic que constitueixin infraccions en matèria de defensa dels consumidors i usuaris d’acord amb l’establert en els apartats k) i n) de l’article 49.1 del text refós de la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris, aprovat per Reial decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre (LGDCU), se sancionarà d’acord amb l’establert en el capítol II del títol IV del text refós citat.» Hi ha una remissió en aquest cas a la tipificació de les infraccions contingudes en les lletres k) i n) LGDCU, a les quals serà aplicable el règim de sancions establert en aquesta llei.

La primera observació que ha de fer-se sobre aquest precepte és que se centra en l’àmbit de la protecció dels consumidors i usuaris, per la qual cosa tan sols serà aplicable en aquelles relacions en què intervingui un empresari i un consumidor o usuari conforme a les definicions contingudes en els articles 3 i 4 LGDCU. Això implica que no serà aplicable aquest règim sancionador en aquelles relacions en què cap de les parts tingui la condició d’empresari o de consumidor, com podria ser per exemple la venda d’un habitatge entre subjectes en que cap d’ells tengui la condició d’empresari.

Tenint presenti l’anterior, s’analitzaran per separat els dos supòsits als quals es refereix el paràgraf segon de l’article 18 Pb.

III.B.- Anàlisi del supòsit relatiu a la lletra k) de l’article 49.1 LGDCU :

Entrant en les concretes infraccions a les quals es refereix el segon paràgraf de l’article 18 Pb, la primera d’elles és la infracció tipificada en la lletra k) de l’article 49.1 LGDCU, consistent en «la negativa a satisfer les demandes del consumidor o usuari, qualsevol que sigui la seva nacionalitat o lloc de residència, quan la seva satisfacció estigui dins de les disponibilitats de l’empresari, així com qualsevol forma de discriminació pel que fa a les referides demandes, sense que això menyscabi la possibilitat d’establir diferències en les condicions d’accés directament justificades per criteris objectius

Centrant la conducta de l’empresari que podria ser constitutiva d’infracció en relació a la falta de lliurament al comprador de la certificació d’eficiència energètica o de mostra a l’arrendatari amb lliurament de còpia de la mateixa, entenem que per a la concurrència de la infracció haurien de donar-se fonamentalment dos requisits:

-En primer lloc, que existís una demanda, això és, una petició, pel consumidor (comprador o arrendatari) a l’empresari (venedor o arrendador), consistent en el lliurament de la certificació en cas de venda o de mostra amb lliurament de còpia en el cas d’un arrendament.

-En segon lloc, que aquesta demanda o petició del consumidor no fos atesa per l’empresari en aquells supòsits en què aquest com a propietari està obligat a comptar amb la certificació d’eficiència energètica, això és, que no es trobi en algun dels supòsits d’exclusió contemplats en el Procediment bàsic (article 2.2 Pb).

Entenem a més que aquesta obligació d’atendre la demanda del consumidor s’estén a facilitar la informació continguda en la certificació d’eficiència energètica abans de la contractació, conforme es deriva de l’article 60.1 LGDCU, en ser evident que aquesta informació té la condició de “rellevant” per a la contractació pretesa, ja sigui la compra-venda de l’edifici o part d’aquest o el seu arrendament.

En relació a la seva sanció, disposa l’article 50 LGDCU que «les infraccions podran qualificar-se per les Administracions públiques competents com a lleus, greus i molt greus, atenent als criteris de risc per a la salut, posició al mercat de l’infractor, quantia del benefici obtingut, grau d’intencionalitat, gravetat de l’alteració social produïda, generalització de la infracció i reincidència.» I conforme a la seva qualificació com a lleu, greu o molt greu, l’article 51.1 LGDCU estableix que infraccions lleus podran sancionar-se amb multa de fins a 3.005,06 euros, les infraccions greus, entre 3.005,07 euros i 15.025,30 euros, podent depassar aquesta quantitat fins assolir cinc vegades el valor dels béns o serveis objecte de la infracció i finalment les infraccions molt greus, entre 15.025,31 i 601.012,10 euros, podent depassar aquesta quantitat fins a aconseguir cinc vegades el valor dels béns o serveis objecto d’infracció.

III.C.- Anàlisi del supòsit relatiu a la lletra n) de l’article 49.1 LGDCU :

Respecte a la segona de les concretes infraccions a les quals es refereix el segon paràgraf de l’article 18 Pb, és la tipificada en la lletra n) de l’article 49.1 LGDCU, consistent en «l’incompliment dels requisits, obligacions o prohibicions establertes en aquesta norma o disposicions que la desenvolupin, en els termes previstos en la legislació autonòmica que resulti d’aplicació

Entenem que en aquest cas hi ha una remissió a la legislació autonòmica que resulti d’aplicació, per la qual cosa haurà de determinar-se conforme a la legislació autonòmica de cada comunitat autònoma en matèria de protecció de consumidors i usuaris el règim sancionador que pugui resultar finalment aplicable. En el cas de la Comunitat Autònoma dels Illes Balears, es tractaria de la Llei 1/1998, de 10 de març, de l’Estatut dels Consumidors i Usuaris (LECUIB), el quadre dels quals d’infraccions es troba en l’article 48. Així, l’article 48.17 considera infracció en matèria de defensa dels consumidors i usuaris «l’incompliment dels requisits, obligacions o prohibicions expressament establerts en la normativa en matèria de defensa dels consumidors i usuaris i disposicions complementàries.»

D’aquesta manera, de considerar el Procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis regulat en el Reial decret 235/2013, de 5 d’abril, com una disposició complementària en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, es podria considerar com a infracció tipificada en l’article 48.17 LECUIB l’incompliment per part de l’empresari el lliurament al comprador de la certificació d’eficiència energètica o la seva mostra a l’arrendatari amb lliurament de còpia de la mateixa.

Respecte a la seva qualificació, l’article 50.1 LECUIB determina que les infraccions en matèria de consum es qualificaran de lleus, greus i molt greus en funció de la concurrència dels següents criteris: dany o risc considerable en la salut o seguretat dels consumidors o usuaris; lesió considerable dels interessos econòmics dels consumidors i usuaris; quantia desproporcionada del benefici il·lícit obtingut, en relació amb el valor del bé, servei o subministrament; gravetat de l’alteració sanitària produïda; negligència greu o dol; generalització de la infracció, quant al nombre de destinataris afectats per la mateixa; posició de predomini de l’infractor al mercat o en qualsevol altre àmbit que sigui de la seva aplicació; i finalment que afecti directament a un col·lectiu especialment protegit.

Sobre la base d’aquests criteris l’article 50 LECUIB estableix que es qualificaran com a lleus les infraccions que contemplades en l’article 48, quan no concorri cap dels criteris agreujants esmentats (apartat 2); com a greus les conductes tipificades en l’article 48 en les quals concorri almenys un dels criteris agreujants anteriors (apartat 3); i com molt greus les conductes tipificades en l’article 48 en les quals es donin dos o més criteris agreujants.

Finalment, en el que concerneix a la sanció imposable, conforme a la seva qualificació com a lleu, greu o molt greu, l’article 51 LECUIB estableix que infraccions lleus podran sancionar-se amb multa d’entre 300 i 4.500 euros, les infraccions greus, entre 4.500,01 euros i 24.000 euros, podent sobrepassar aquesta quantia fins a arribar cinc vegades del valor dels productes o serveis objecte de la infracció i finalment les infraccions molt greus, entre 24.000,01 i 660.000 euros, podent sobrepassar aquesta quantia fins a arribar a cinc vegades del valor dels productes o serveis objecte de la infracció.

Francesc Segura Fuster

mail: fsegura@consultingdms.com

twitter: @francescsefus