A PROPÒSIT DE LA SENTENCIA 1/2023 DE 13 DE GENER DEL TSJIB

La sentència 1/2023 de 13 de gener del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha causat rebombori mediàtic i generat dubtes i preguntes entre els ciutadans i operadors jurídics que es demanen si les definicions són revocables o no.

Per contestar a aquesta pregunta serà necessari primer analitzar la sentència en qüestió i la regulació legal anterior i actual de la definició.

I.- ELS FETS OBJECTE DE CONTROVÈRSIA JUDICIAL

Un pare donà a favor de les seus dues filles, la nua propietat de diversos immobles. Les filles en contemplació a aquesta donació definiren els seus drets legitimaris en l’herència de son pare i assumiren l’abonament de determinades sumes de doblers a favor dels seus altres dos germans (aquest matís serà ressaltat pel propi Tribunal a la sentència).

Amb posterioritat una de les dues filles va ser condemnada penalment per un delicte lleu de coaccions contra son pare.

El pare notificà notarialment a la filla la revocació de la donació per ingratitud i interposà una demanda judicial interessant principalment, la procedència de la revocació i a més a més la subsistència tant de la definició com dels compromisos econòmics vers els altres dos germans.

La sentència de primera instància estimà la demanda. S’apel.là i l’Audiència Provincial revocà la resolució de primera instància. Contra aquesta sentència el pare interposà recurs de casació davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

II.- LEGISLACIÓ APLICABLE

La legislació aplicable al cas és la limitada regulació de la definició continguda a la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, articles 50 i 51, avui derogats per la Llei 8/22 de Successió Voluntària Paccionada o Contractual de les Illes Balears.

Els articles 50 i  51 no tenen cap previsió sobre la revocabilitat o no de les definicions.

Article 50

Pel pacte successori conegut per definició, els descendents, legitimaris i emancipats poden renunciar a tots els drets successoris o únicament a la llegítima que, en el moment oportú, els puguin correspondre en la successió dels seus ascendents, de veïnatge mallorquí, en contemplació d’alguna donació, atribució o compensació que rebin o hagin rebut anteriorment d’aquests.

La definició sense fixació del seu abast s’entendrà limitada a la llegítima.

El canvi de veïnatge civil no afectarà la validesa de la definició.

La definició haurà de ser pura i simple i s’haurà de formalitzar en escriptura pública.

En morir el causant s’aplicarà, si era el cas, el que es disposa al paràgraf 3r de l’article 47, a efectes de fixació de la llegítima.

Article 51

La definició deixa sense efecte qualsevol disposició relativa a la llegítima del descendent renunciant, sigui quina sigui la data del testament.

Respecte a altres disposicions testamentàries a favor del descendent renunciant, seran vàlids, en la definició limitada a la llegítima, la institució d’hereu i el llegat amb càrrec a la porció lliure, sigui quina sigui la data del testament. En la no limitada, seran vàlides les disposicions de caràcter patrimonial ordenades en testament de data posterior a la definició i quedaran sense efecte les ordenades en testament de data anterior, sense que hi entri en joc la substitució vulgar, excepte la disposada a favor de descendents del descendent renunciant que sigui fill únic.

Mort intestat el causant, si la definició s’ha limitat a la llegítima, el descendent renunciant serà cridat com a hereu, segons les regles de la successió intestada. Si no és limitada, qui l’hagi atorgada no serà cridat mai; sí que ho seran els descendents del descendent renunciant, excepte que del pacte resulti expressament el contrari o hi hagi altres descendents no renunciants o estirps d’ells.

II.- DEBAT JURÍDIC: NATURALESA ONEROSA O NO DE LA DEFINICIÓ

Davant aquesta situació la doctrina i la jurisprudència ha hagut de derivar la revocabilitat o no de les donacions, no de la regulació positiva de la institució (que no diu res), sinó de la naturalesa jurídica de la mateixa.

Efectivament, hi ha hagut un llarg debat jurídic sobre si ens trobam davant un negoci onerós o no. Si el negoci es consideràs onerós, aleshores ens trobaríem a l’àmbit de l’article 622 C.c. que estableix que les donacions amb causa onerosa es regiran per les regles dels contractes, en l’àmbit del qual no es pot parlar de revocació per ingratitud. Si no es consideràs onerós, aleshores sí es podria parlar de revocació per ingratitud de l’article 644 del C.c.

En qualsevol cas volem notar que donada l’escassa regulació que tenia la definició, els operadors jurídics havien d’aplicar subsidiàriament el Codi civil, ordenament jurídic que no sols no contempla la definició o qualsevol altra pacte successori, sinó que ho prohibeix expressament.

Un sector doctrinal i la sentència 1/2023 manté el caràcter onerós de la definició bàsicament en atenció  “a la condicionalidad exigida por la regulación de esta figura en la Compilación del Derecho Civil de las Islas Baleares, que resulta operativa de derecho cuando la renuncia a la legítima o a los derechos sucesorios se produce en contemplación a la donación o ventaja recibida del ascendiente”. Condicionalitat que resulta expressada del primer paràgraf de l’article 50 de la Compilació.

Article 50

Pel pacte successori conegut per definició, els descendents, legitimaris i emancipats poden renunciar a tots els drets successoris o únicament a la llegítima que, en el moment oportú, els puguin correspondre en la successió dels seus ascendents, de veïnatge mallorquí, en contemplació d’alguna donació, atribució o compensació que rebin o hagin rebut anteriorment d’aquests.

Això no obstant part de la doctrina manté que en realitat no existeix contraprestació per l’ascendent, ja que no reb res a canvi. Efectivament, l’ascendent dona a canvi que el fill reuncii a reclamar la llegítima. Reclamació que no serà mai dirigida a l’ascendent, sinó en tot cas als hereus de l’ascendent.

S’ha de dir que en el cas concret objecte de la sentència, la filla no sols renuncia a la llegítima sinó que també s’obliga a l’abonament de determinades sumes de doblers a favor dels seus altres dos germans. Condicionant que segons la sentència fa difícil mantenir el caràcter gratuït de la definició.

III.- CANVIA LA SITUACIÓ AMB LA NOVA LLEI 8/22 22 DE SUCCESSIÓ VOLUNTÀRIA PACCIONADA O CONTRACTUAL DE LES ILLES BALEARS?

En primer lloc s’ha d’indicar que la disposició transitòria única estableix que la llei serà aplicable als pactes que se formalitzin a partir de l’entrada en vigor de la llei i als formalitzats amb anterioritat si les parts s’hi sotmeten voluntàriament.

Disposició transitòria única

Irretroactivitat i retroactivitat voluntària

Aquesta llei serà aplicable als pactes que es formalitzin a partir de l’entrada en vigor de la mateixa llei.

Els pactes successoris de qualsevol tipus formalitzats amb anterioritat a aquesta llei s’hi poden sotmetre per voluntat expressa d’ambdues parts contractants.

L’article 43 de la llei regula les causes de revocació:

Article 43

Causes de revocació

El disposant o definidor pot revocar el pacte de definició en cas d’incórrer el definit en les causes que estableix l’article 29 en els punts 1, 2, 3 o 4 d’aquesta llei. Les causes previstes en el número 4 de l’article 29 seran causes justes de desheretament.

La concurrència de les causes d’indignitat del punt 1 de l’article 29 suposarà la pèrdua definitiva del dret a llegítima.

Per contra, el renunciant recobrarà el seu dret a la llegítima:

1r. En el cas de revocació per incompliment de les condicions o càrregues imposades al definit, en el pacte de definició formalitzat d’acord amb el paràgraf primer de l’article 39 d’aquesta llei.

2n. En el cas que hagi procedit la revocació per aplicació de la causa número 3 de l’article 29 d’aquesta llei.

El renunciant també conservarà el seu dret a la llegítima en el cas de pèrdua de la titularitat dels béns donats, com a conseqüència d’un procediment de sanejament per evicció.

L’article 29 de la llei estableix:

Article 29

Causes generals de revocació

El donant també pot revocar unilateralment la donació universal:

1r. En cas d’incórrer el donatari en causa d’indignitat, en els termes prevists en l’article 7 bis de la Compilació.

Les causes previstes en les lletres a) i b) del punt 1 de l’article 7 bis esmentat suposaran la revocació automàtica de la donació sempre que el donant no faci manifestació expressa en contra. Així mateix, el donant pot perdonar-les en document públic.

2n. En cas d’incompliment voluntari de les càrregues imposades de manera expressa al donatari, sempre que el donant no hagi optat per exigir-ne el compliment.

3r. Per ruptura de relacions personals entre donant i donatari sempre que no sigui per causa imputable exclusivament al donant.

4t. En cas d’incórrer en causa d’ingratitud. En particular, són causes d’ingratitud:

a) Haver-li negat indegudament aliments.

b) Haver-lo maltractat físicament o psíquicament.

5è. En cas d’haver incorregut el donant en error excusable sobre qualitats o fets personals del donatari que suposin una pèrdua de confiança sobrevinguda, en el sentit que si haguessin existit en el moment de l’atorgament de la donació universal, el donant no l’hauria elegit com a hereu.

6è. Per una altra causa lícita prevista en la donació universal. En aquest cas, se’n podrà sol·licitar la constància en el Registre de la Propietat.

L’article 7 bis a i b de la Compilació determina:

Article 7 bis

1. Són indignes per succeir:

a) Els condemnats en judici penal per sentència ferma per haver atemptat contra la vida o per lesions greus contra el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents.

b) Els condemnats en judici penal per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat sexual, si l’ofès és el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents.

…

Per tant, al meu parer les definicions formalitzades a partir del 17 de gener de 2023 (data de l’entrada en vigor de la llei 8/22) són revocables d’acord amb la previsió legal. De fet la pròpia sentència 1/2023, quasi al final, manifesta que no s’ignora la conducta de la filla “revelador del reproche jurídico y el desvalor de la conducta que son inherentes a la condena” però que no pot suposar una revocació de la donació sense “una previsión legislativa que lo autorice y sea de aplicación al caso”. Aquesta previsió legislativa, la de revocabilitat dels pactes successoris (i en particular de la definició), sí que es recull ara amb la nova llei de pactes successoris 8/2022, per a casos com el que ha estat objecte de judici a la sentència 1/2023 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.