Sovint després d’haver fet una definició a on el descendent ha renunciat a la llegítima a canvi d’una donació, ens trobam que se planteja si és possible fer una segona definició. La pregunta per tant és si és possible fer una segona definició?

 

1.- Què diu la llei?

Per contestar a la pregunta haurem d’anar a la llei, en concret a l’article 50 de la Compilació de Dret Civil Balear:

Pel pacte successori conegut per definició, els descendents, legitimaris i emancipats poden renunciar a tots els drets successoris o únicament a la llegítima que, en el moment oportú, els puguin correspondre en la successió dels seus ascendents, de veïnatge mallorquí, en contemplació dalguna donació, atribució o compensació que rebin o hagin rebut anteriorment daquests.

La definició sense fixació del seu abast sentendrà limitada a la llegítima.

El canvi de veïnatge civil no afectarà la validesa de la definició.

La definició haurà desser pura i simple i shaurà de formalitzar en escriptura pública.

En morir el causant saplicarà, si era el cas, el que es disposa el paràgraf 3r de larticle 47, a efectes de la fixació de la llegítima.

 

2.- Tipus de definicions

De la literalitat de la Compilació es pot concloure que hi ha dos tipus de definicions:

a.- Renúncia a la llegítima estricta. És la denominada definició limitada o estricta (deffinitio estricta), a on el pacte consisteix en una donació, atribució o compensació a canvi de la renúncia als drets legitimaris exclusivament. Habitualment la renúncia és als drets legitimaris.

b.- Renúncia a la llegítima i demés drets successoris. És la denominada definició ampla. En aquest supòsit, el que renuncia també serà exclòs de la successió intestada en el seu cas.

 

3.- És possible una segona i posterior definició?

Consideram possible interpretar que es poden fer dues definicions, una primera a on el descendent renuncia sols als drets legitimaris (serà així quan així ho indiqui el renunciant o quan no digui res sobre l’abast de la renúncia -art. 50 DCDIB) i una segona i posterior definició a on el descendent renuncia a la resta de drets successoris diferents de la llegítima que li pertoquen (dret a la successió intestada, dret a la substitució fideïcomissària…).

 

4.- Quin impacte fiscal tendria aquesta segona definició?

Ens consta l’existència d’un informe jurídic intern de l’Agència Tributària de les Illes Balears que considera “factible” la possibilitat de dos pactes de definició un primer renunciant únicament al drets legitimaris i un segon posterior renunciant a la resta dels drets successoris. Per a més detall sobre l’aspecte fiscal de les definicions ens remetem al post del nostre company Alejandro Del Campo Zafra

 

5.- Què passa amb els testaments anteriors a la definició?

Hem de distingir entre:

a.- Definició limitada o estricta, en aquest cas la llei (art. 51 CDCIB) indica que la definició deixa sense efecte qualsevol disposició relativa a la llegítima del descendent renunciant.

Respecte a altres disposicions testamentàries a favor del descendent renunciant, seran vàlids, en la definició limitada a la llegítima, la institució d’hereu i el llegat amb càrrec a la porció lliure, sigui quina sigui la data del testament.

 

b.- Definició no limitada o ampla. En aquest cas, les disposicions de caràcter patrimonial del testaments anteriors a la definició queden sense efecte pel que fa al definit. Seran vàlides les disposicions testamentàries realitzades a favor de persona diferent del definit.

 

Així és recull a l’article 51 de la Compilació de Dret Balear:

La definició deixa sense efecte qualsevol disposició relativa a la llegítima del descendent renunciant, sigui quina sigui la data del testament.

Respecte a altres disposicions testamentàries a favor del descendent renunciant, seran vàlids, en la definició limitada a la llegítima, la institució d’hereu i el llegat amb càrrec a la porció lliure, sigui quina sigui la data del testament. En la no limitada, seran vàlides les disposicions de caràcter patrimonial ordenades en testament de data posterior a la definició i quedaran sense efecte les ordenades en testament de data anterior, sense que hi entri en joc la substitució vulgar, excepte la disposada a favor de descendents del descendent renunciant que sigui fill únic.

Mort intestat el causant, si la definició s’ha limitat a la llegítima, el descendent renunciant serà cridat com a hereu, segons les regles de la successió intestada. Si no és limitada, qui l’hagi atorgada no serà cridat mai; sí que ho seran els descendents del descendent renunciant, excepte que del pacte resulti expressament el contrari o hi hagi altres descendents no renunciants o estirps d’ells.”

 

6.- Què passa amb els testaments de dates posteriors?

De bell nou hem de distingir:

a.- Definició limitada o estricta (és a dir, sols de la llegítima). En aquest cas seran vàlides les disposicions contingudes en testament posterior a la definició, a favor del definit, relatives a la part de lliure disposició.

b.- Definició ampla. Si la definició va ser ampla és a dir dels drets legitimaris i de la resta de drets hereditaris, la llei al seu art. 51.2 CDCIB, estableix:

En la no limitada, seran vàlides les disposicions de caràcter patrimonial ordenades en testament de data* posterior a la definició i quedaran sense efecte les ordenades en testament de data anterior, sense que hi entri en joc la substitució vulgar, excepte la disposada a favor de descendents del descendent renunciant que sigui fill únic.

(*La compilació fa esment expressament a “data posterior”, per la qual cosa no seria suficient un testament amb número de protocol posterior a la definició però del mateix dia, ja que no seria de “data posterior”).

 

I així ho interpreta la doctrina (Jaume Ferrer Pons, Miquel Masot), considerant que el testador pot en testament posterior efectuar disposicions a favor del definit (per exemple anomenar-lo hereu de tots els seus bens). S’entendria que encara que el definit atorgà finiquit del conjunt de tots els seus drets successoris, la conjunció de la voluntat del causant, expressada en el testament i la del definit amb l’acceptació de l’herència, implicaria la revocació de la definició.

En aquest sentit Ferrer Pons:

A favor de la posibilidad de un testamento posterior con institución de heredero a favor del hijo “definido” por su legítima y restantes derechos sucesorios, puede argumentarse que si es posible que el causante y el “definido” revoquen, dejen sin efecto o modifiquen el contrato, ¿no es posible que ello ocurra con la concurrència de la voluntad del causante (manifestada en testamento) y del “definido” (plasmada al fallecimiento del causante con la aceptación del contenido testamentario)?

Creo que la solución deberá deducirse, en cierta medida, del propio contenido del pacto de “non sucedendo”. Como el supuesto que se estudia hace referencia a hijo único definido y que ha realizado una renuncia total, yo me inclinaria a favor de la solución de possibilitar la aceptación del contenido testamentario posterior a la “definición” en base a la construcción configurada, entendiendo (sic) ha habito dos voluntades, manifestades en tiempos distintos, que han revocado o modificado el contenido del pacto inicial”.

Manuel Ferrer Pons. Comentarios al Código Civil y Compilaciones Forales. Tomo XXXI. Vol. 1. Revista de Derecho Privado. Dirigido por Manuel Albadalejo. Edersa 1980.

 

7.- Testament posterior a favor de tercera persona.

En cas que s’hagi atorgat una definició per un legitimari, tant si és una definició estricta o ampla, el causant és lliure de fer testament posterior a favor de qui consideri oportú (òbviament haurà de respectar els altres drets legitimaris). Vers el descendent que efectuà una definició de finiquit de llegítima, no té cap obligació successòria. Tot i així el pot anomenar hereu de tots els seus bens en testament posterior, però no en té cap obligació.

 

8.- Què passa si es mor sense testament o amb testament anterior?

Si la definició ha estat ampla, en aquest cas el definit res rebrà, tret que s’atorgui un testament posterior i que així ho contempli.

Aquesta publicació també està disponible en: Spanish