Per què s’usen el llistat de morosos?

Molt sovint com a forma de coacció.Bancs, companyies asseguradores i altres grans empreses molt sovint utilitzen estratègies i eines perverses i clarament abusives vers els seus “clients”.
Efectivament, a qui no li ha passat que ha intentat donar-se de baixa d’una companyia telefònica via telefònica i no ha pogut? …. (tot i que per donar-se d’alta sí que no va tenir cap problema)
No són poques les vegades ni la gent que un deixa de pagar aquestes grans companyies que tenen centraletes deslocalitzades al tercer món (a les quals has de telefonar mitjançant el famosos 902 de pagament), per la impossibilitat de tenir un tracte just i equitatiu amb elles.
En aquestes situacions conflictives el que la companyia hauria de fer, és interposar una demanda i reclamar la suma que considera que se li deu. Ara bé, com sigui que tot sovint es tracta de petites sumes i els procés judicial pot resultar antieconòmic , el que fan en realitat es coaccionar els “clients” introduint-los en llistat de morosos, la qual cosa hem de denunciar que constitueix una actuació ABUSIVA I DESPROPORCIONADA.

Quins perjudicis pot ocasionar estar dins una llista de morosos?
Molts i molts molestos. Des de la denegació d’un crèdit per una entitat bancària per que surts en una llista d’aquestes (encara que el deute siguin un parell de cents d’euros), com de tipus moral i d’imatge.

Què podem fer si ens fiquen dins una llista de morosos?
No moltes coses, ara bé, la sentència del Tribunal Suprem de 6 de març de 2013 ens dona unes pautes que ens poden ser útils

Quin són els fets de la sentencia del Tribunal Suprem?
Una parella tenia concertat un prèstec hipotecari amb Caja Duero, juntament amb el corresponent contracte de compte corrent i contracte d’assegurança de la casa hipotecada. La parella va decidir cancel.lar aquest prèstec hipotecari per tal que se subrogàs el Banc de Sabadell.
Caja Duero va entendre que el contracte d’assegurança subsitia, així com el del compte corrent, per la qual cosa va reclamar 229,1€ (162,02 d’una prima de l’assegurança de la casa quan ja no estava hipotecada a Caja Duero i la resta despeses carregades al compte derivat sense el consentiment de la parella). Com sigui que la parella estimava que havia comunicat verbalment que no volia continuar ni amb l’assegurança, ni el compte corrent, no va pagar.
El banc ho envià aquesta informació al llistat de morosos d’ASNEF i d’EXPERIAN.

Què reclamava i contra qui la parella inclosa dins el llistat de morosos?
La parella va interposà una demanda per a la protecció de l’honor contra el banc Caja Duero, sol.licitant que els llevassin del llistat de morosos i que els indemnitzassin en 9.000€ per cadascú.

Quin són els requisits que exigeix el Tribunal Suprem per poder-te incloure dins un llistat de morosos?
Sols et poden incloure en un llistat de morosos sempre:

.- Que hi hagi un requeriment previ de pagament
.- Que no hagin passat 6 anys des del moment en que s’hagi de pagar el deute.
.- Que el deute sigui vençut, exigible i impagat
.- Que el deute sigui indiscutible i indiscutit. No és possible la inclusió de deutes incertes, dubtoses o no pacífiques, bastant per això que hi hagi un principi de prova documental que contradigui la seva existència o certesa.

Què passa en el cas de la sentència del Tribunal Suprem?
Que el Tribunal Suprem estimà que el deute era dubtòs, ja que es podia entendre que amb la cancel.lació de la hipoteca, també es cancel.lava l’assegurança i el compte corrent. Conseqüentment la inclusió dins el llistat de morosos no estava emparat per la llei i era clarament desproporcionada i abusiva.

Quina indemnització fixa el Tribunal Suprem?
9.000€ per cadascú dels inclosos dins el llistat de morosos.

Del per què de tot plegat?
Per entendre tot plegat les idees i prosa del següent paràgraf de la sentència citada resulten excel.lents:

La inclusión en los registros de morosos no puede ser utilizada por las grandes empresas para buscar obtener el cobro de las cantidades que estiman pertinentes, amparándose en el temor al descrédito personal y menoscabo de su prestigio profesional y a la denegación del acceso al sistema crediticio que supone aparecer en un fichero de morosos, evitando con tal práctica los gastos que conllevaría la iniciación del correspondiente procedimiento judicial, muchas veces superior al importe de las deudas que reclaman.
Por tanto, esta Sala estima que acudir a este método de presión representa en el caso que nos ocupa una intromisión ilegítima en el derecho al honor de la recurrente, por el desvalor social que actualmente comporta estar incluida en un registro de morosos y aparecer ante la multitud de asociados de estos registros como morosa sin serlo, que hace desmerecer el honor al afectar directamente a la capacidad económica y al prestigio personal de cualquier ciudadano entendiendo que tal actuación es abusiva y desproporcionada, apreciándose en consecuencia la infracción denunciada.