Derrotando al rey.

Per intentar entendre els perquès de les reformes resulta pertinent demanar-se a qui beneficien: quid prodest? segons el vell aforisme llatí…
 1. LA LLEI
D’acord amb la llei, en cas de concurs de persones físiques que hagin actuat de bona fe, hi pot haver una molt limitada condonació de deutes. Com opera aquesta condonació de deutes?:
a.- S’han d’haver pagat el 100% dels crèdits privilegiats (bàsicament els hipotecaris), els crèdits contra la massa (els originats una vegada declarat el concurs) i un 25% dels crèdits ordinaris. S’ha d’apuntar que també és possible al remissió del 100% dels crèdits ordinaris si s’ha intentat sense èxit un acord extrajudicial de pagaments, això no obstant els crèdits privilegiats (els bancaris fonamentalment) es mantenen de qualsevol manera i s’han d’haver pagat el 100% dels crèdits contr la massa.
b.- Se mantenen el 100% dels crèdits contra Hisenda i la Seguretat Social.
Sembla quasi una broma!
És a dir, després de passar tot un concurs, pagar honoraris de l’advocat del concurs i el procurador, honoraris de l’administrador concursal, el 100% dels crèdits contra la massa restants, el 100% dels crèdits privilegiats i mantenint el 100% del deute contra Hisenda i la Seguretat Social, se podran condonar els crèdits ordinaris! (que normalment són els menys importants)
Qualcú pensa que hi haurà persones físiques que instaran un concurs per aconseguir que se te reduesqui un 10% del seu deute total?

 

2.- LA INSTITUCIÓ DE LA FRESH START AMERICANA
A EUA regeix el model de Fresh Start o “segona oportunitat”, que es basa en principis de liquidació immediata del patrimoni del deutor i la condonació del 100% dels deutes no pagats, amb unes limitades excepcions. Els fonaments del model són la responsabilitat limitada del deutor i la necessitat de recuperar el més ràpidament possible el deutor per a l’activitat econòmica i del consum. D’aquesta manera el concursat està estimulat a tornar a generar activiat econòmica, la qual cosa generarà llocs de feina i ingressos públics via imposts i cotitzacions. El deutor persona física, té la tranquil.litat que els nou ingressos que generi podran ser seus i no seran embargats per creditors que no aconseguiren cobrar en el procediment concursal. El fonament últim són raons humanitàries i econòmiques.

 

3.- CONCLUSIÓ
Som davant una reforma tímida i clarament insuficient per afrontar els problemes de fons i estructurals de l’economia espanyola.
I aquí la pregunta:
A qui beneficia aquesta reforma?

Es difícil saber-ho, però en tot cas a molt poca gent. El que sí podem afirmar és que no perjudica a l’administració pública (Hisenda i Seguretat Social) ni a les entitats financeres.
No obstant, en el títol afegíem que “o això es pensen”, perque la veritat sigui dita, si bé a curt termini no els perjudica, no fa falta ser molt espavilat per donar-se compte que a llarg termini no els beneficia en absolut ni a ells ni a l’ec0nomia en general. Efectivament, si condemnam a aquell que per circumtàcies diveres li ha anat malament el negoci i ha hagut de tancar-lo amb deutes, a submergir-se a l’economia negra, aquest no pagarà imposts, ni cotitzarà, ni obrirà cap compte corrent, ni sol.licitarà cap prèstec durant molts i molts anys…

Tendrem un mort civil, sense il.lusió ni ganes de tornar a emprendre cap altre iniciativa amb tot el que de negatiu això  suposa a nivell social, personal i enconòmic.