Molts són els que sovint s’ha plantejat si és legal presentar una denúncia penal anònima, si és possible, si s’ha de tramitar…
Per què són perilloses les denúncies anònimes?
Sens dubta sembla raonable la prevenció a les denúncies anònimes, ja que darrera hi pot haver ànim de venjança, odi, autoexculpació, benefici personal… Són valors o consideracions que poden afectar negativament a la convivència. Per tant, no resulta prudent incentivar un sistema que fomenti la denúncia anònima
Tenen qualque aspecte positiu?
Tot i això, també és cert que són munió els fets delictius dels quals la policia, la fiscalia i els jutjats en tenen notícia per informació que li trasllada gent que té por a represàlies del denunciat, (represàlies que poden ser molt dures i fins i tot cruels) i que s’estimen més preservar la seva identitat.
Quina és la posició del Tribunal Europeu de Drets Humans?
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha admés la legalitat de la utilització d’aquestes fonts confidencials d’informació, sempre que s’emprin exclusivament com a mitjans d’investigació i no tenguin accés al procés com a prova de càrrec (Sentència Kostovski de 20 de novembre de 1989 i Sentència Windisch de 27 de setembre de 1990?
Què diu la Fiscalia?
En la instrucció núm. 3/1993 de 16 de març, la Fiscalia General de l’Estat ho admés, si bé recomana prudència per part de la fiscalia davant una denúncia anònima (la investigació de l’expresident Sr. Jaume Matas s’inicia amb una denúncia anònima que arribà a fiscalia).
Què diu el Tribunal Suprem?
En sentència de 11 d’abril de 2013, manté que tot i que la llei d’enjudiciament criminal estableix exigeix com a requisit la identificació dels denunciants (art. 266 i art. 267), considera que la denúncia anònima és legal (se dedueix de l’article 308).
Considera en definitiva que és legal, si bé és necessari que s’actui amb màxima prudència i seriositat:
… consideramos –en línea con la que entendemos doctrina científica mayoritaria– que la cualidad de anónima de una denuncia no impide automática y radicalmente la investigación de los hechos de que en ella se da cuenta, por más que la denuncia anónima (técnicamente «delación», sinónimo de «acusar», que puede definirse como «el hecho de revelar a la autoridad judicial, o demás autoridades y funcionarios competentes la perpetración de un delito, designando al autor o culpable, pero sin identificarse el denunciador, cuya identidad se esconde en el anonimato») deba ser contemplada con recelo y desconfianza. Sin embargo, al no proscribirla expresamente la Ley de Enjuiciamiento Criminal, no puede decretarse a limine su rechazo por principio…. En tales casos, el Juez debe actuar con gran prudencia, y no puede ni debe actuar con ligereza en la admisión o en el rechazo de la denuncia anónima. Pero si ésta aparenta credibilidad y verosimilitud, debe inicialmente inquirir, con todos los medios a su alcance, en la comprobación, prima facie , de la exactitud de su contenido, y si ello fuera afirmativo, puede proceder desde luego por sí mismo, de oficio, si el delito fuere público, sin necesidad de la intervención del denunciante y sin ningún otro requisito.
Conclusió
La denúncia anònima és legal, si bé la policia, la fiscalia i els Jutjats hauran d’actuar amb màxima prudència en la seva investigació.
Deixa un comentari