A l’anterior post explicàvem les conseqüències de la sentència 1/2021 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que determinava que era possible per a una francesa amb residència habitual a Mallorca atorgar un pacte de definició a favor dels seus fills.

Es pot predicar el mateix en relació als britànics residents a Balears?

Som molts els britànics amb residència habitual a Balears i la pregunta per tant, és si els hi resulta aplicable el Reglament Europeu de Successions, conseqüentment el dret civil balear i en definitiva si poden fer pactes successoris d’acord amb el dret civil balear.

Des del principi Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit varen optar per la clàusula opt-out en relació al Reglament Europeu de Successions. Posteriorment el Regne Unit ha abandonat la Unió Europea.

Cal dir que contràriament al món germànic, el dret anglès no contempla la possibilitat de fer pactes successoris, per la qual cosa pot resultar encara més interessant pels britànics residents a Balears.

L’article 20 del Reglament Europeu de Successions és el precepte clau, ja que estableix el caràcter universal del reglament.

Artículo 20

Aplicación universal

La ley designada por el presente Reglamento se aplicará aun cuando no sea la de un Estado miembro.

Per tant el Reglament Europeu de Successions és el nostre article 9.8 del Codi civil quan parlam de successions transfrontereres i conseqüentment serà aplicable a un britànic resident a Balears, a un marroquí o a un filipí.

De fet així ho ha reconegut la Direcció General dels Registre i Notariat (actual Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública) en diverses resolucions (15 de juny de 2016, 4 de juliol de 2016…).

També en el mateix sentit es pronuncia la Dirección General de Tributos de la Secretaria de Estado de Hacienda

NUM-CONSULTA V3055-19

El consultante es nacional de Reino Unido, país en el que reside. El hijo del consultante,

también nacional de Reino Unido, reside en Ibiza (España).

El hijo del consultante pretende otorgar, mediante escritura pública, un pacto sucesorio acogido al Derecho Civil de las Islas Baleares, a través del cual, constituirá a favor del consultante el usufructo vitalicio sobre el 50 por ciento de las participaciones de una Sociedad mercantil española.

El pacto sucesorio que se plantea otorgar se sujetará a lo previsto en los artículos 69 y 72 a 76 del texto refundido de la compilación del derecho civil de las Islas Baleares aprobado por el Decreto Legislativo 79/1990, de 6 de septiembre.

CUESTIÓN PLANTEADA

La sujeción al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones que deberá liquidar el consultante, ¿se somete a las normas de transmisión “mortis causa” o “inter vivos”?

Sin embargo, desde el 17 de agosto de 2015 debe atenderse a lo dispuesto en el Reglamento (UE) nº 650/2012 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 4 de julio de 2012, relativo a la competencia, la ley aplicable, el reconocimiento y la ejecución de las resoluciones, a la aceptación y la ejecución de los documentos públicos en materia de sucesiones mortis causa y a la creación de un certificado sucesorio europeo (DOUE núm. 201, de 27 de julio de 2012), y ello sin perjuicio de que Reino Unido no suscribiese el Reglamento (UE) 650/2012, por cuanto España sí lo suscribió pasando a formar parte del ordenamiento jurídico español (ex artículo 20 del Reglamento (UE) 650/2012).

CONCLUSIONES:

Primera: Los pactos sucesorios son transmisiones patrimoniales lucrativas por causa de muerte.

Segunda: La adquisición por pacto sucesorio del usufructo vitalicio de las participaciones en una sociedad mercantil española por un no residente estará sujeta al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones español por obligación real.

Ara bé, cal anar amb precaució ja que a l’anomenat informe intern de l’ l’Agencia Tributària de les Illes Balears (ATIB), es manté que els ciutadans de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit no poden, ja que no són part del Reglament Europeu de Successions. Cal apuntar que l’informe és anterior al Brexit. Entenem que aquesta interpretació no resulta correcte i esperam i demanam que s’esmeni aquesta lectura errònia.

Per tant, tot i que la doctrina de forma unànime, la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública i la Secretaria d’Estat de Tributs considera que sí resulta aplicable el Reglament Europeu de Successions als britànics amb residència habitual a Balear, l’Agencia Tributària de les Illes Balears (ATIB) no ho veu així a dia d’avui.