HAVER ACORDAT CONVENI DE CUSTÒDIA MONOPARENTAL, NO IMPEDEIX LA CUSTÒDIA COMPARTIDA POSTERIOR

Quin són els fets?

Una parella signà un conveni de mesures l’1 d’abril de 2011, atribuint la custòdia a la mare de la menor d’edat, la qual encara no estava escolaritzada, a la mare. El 12 de maig de 2011 es dictà sentència aprovant el conveni.

El 20 d’abril de 2012 el pare interposà demanda de modificació de mesures sol.licitant la custòdia compartida. El jutjat de 1ª instància desestimà la demanda, se recorr en apel.lació i l’Audiència confirmà la sentència de 1ª Instància.

 

Què dictamina la sentència del Tribunal Suprem?

El pare interposà un recurs en interès casacional davant el Tribunal Suprem, el qual ha dictat sentència dia 26 de juny de 2015, atorgant la guàrdia i custòdia compartida, per considerar que és el més beneficiós per l’interès de la menor.

 

La firma voluntària d’un conveni de divorci establint una custòdia monoparental, impossibilita demanar en el futur la custòdia compartida?

Una de les qüestions que implícitament es planteja en aquest cas, és que tot i que s’hagi signat onze mesos abans, un conveni de divorci de mutu acord establint una custòdia monoparental, això no impedeix demanar i atorgar la custòdia compartida en el futur.

 

El fet que un conveni de divorci funcioni correctament, impossibilita la seva modificació?

En asbolut, de fet el propi Tribunal Suprem destaca que el hecho de que haya funcionado correctamente el sistema instaurado en el convenio no es especialmente significativo para impedirlo, lo contrario supone desatender las etapas del desarrollo de los hijos y deja sin valorar el mejor interés del menor en que se mantenga o cambie en su beneficio este régimen cuando se reconoce que ambos cónyuges están en condiciones de ejercer la custodia de forma individual, como resulta de la sentencia de 29 de noviembre de 2013”

 

Se pot usar la sentència del TS de 19 de juliol 2013 (que establia com a regla general la custòdia compartida) com a argument per sol.licitar la modificació de les mesures i demanar la custòdia compartida, en base al canvi de circumstàncies?

Sí, de fet el propi Tribunal Suprem així ho apunta de forma expressa:  “como tampoco ha tenido en cuenta el hecho de que en el tiempo en que aquél se firmó era un régimen de custodia ciertamente incierto, como ha quedado demostrado con la evolución de la doctrina de esta Sala y de la propia sociedad”.

 

Què significa aquesta nova sentència del Tribunal Suprem?

Sens dubta aquesta sentència confirma la decidida aposta del Tribunal Suprem per la custòdia compartida que ja s’inicià en la sentència de 19 de juliol de 2013, desautoritzant la denegació de la custòdia compartida que encara ara molts de jutjats i audiències fan.

Se consolida la custòdia compartida com a règim general.

Aquesta publicació també està disponible en: Spanish