Analitzarem alguns problemes pràctics que la figura del CEO (conseller delegat), planteja a nivell mercantil, laboral i fiscal:

1.- La jurisprudència ha estimat que la contractació d’un conseller delegat (o qualsevol membre del conseller d’administració de l’empresa o els administradors mateixos), quan desenvolupi sols “les pròpies dels administradors” de l’empresa, es una relació mercantil, no laboral. Per tant, per tal que sigui considerada una relació laboral, haurà de desenvolupar facultats o funcions que rebassin “les pròpies dels administradors”.

2.- La llei de societats de capital estableix que els càrrecs d’administradors són gratuïts, inclòs el de conseller-delegat (és un membre del consell d’administració), tret que els estatuts socials autoritzin la remuneració:
Article 217 Llei de Societats de Capital: Remuneració dels administradors
1. El càrrec d’administrador és gratuït, llevat que els estatuts socials estableixin el contrari determinant el sistema de retribució.

3.- Cal considerar que en les societats de responsabilitat limitada, a més a més s’exigeix que la remuneració sigui fitxada anualment, llevat que aquesta consisteixi en una participació en els beneficis:
217.2. Llei de Societats de Capital. En la societat de responsabilitat limitada, quan la retribució no té com a base una participació en els beneficis, la remuneració dels administradors serà fitxada per a cada exercici per acord de la junta general de conformitat amb el previst en els estatuts.

4.- Per altra banda es planteja la temàtica de l’autocontractació, en la mesura en que el conseller-delegat és membre del mateix consell d’administració que el contracta.

5.- Per això a efectes d’evitar problemes en el futur sobre la validesa del contracte d’arrendament de serveis, és necessari:
a.- modificar els estatuts autoritzant la remuneració dels administradors de la societat.
b.- autoritzar expressament a un membre del consell d’administració per a la firma del contracte d’arrendament de serveis.
c.- aprovar anualment en junta d’accionistes el concret contracte d’arrendament de serveis.

6.- Les retribucions com a conseller tendran un 42% de retenció d’IRPF.

7.- La cotització a la seguretat social, al ser membre del Consell d’Administració i no tenir un mínim del 25% de participacions, es realitza en un règim “quasi” general amb la peculiaritat que no es cotitza per l’atur, i per tant una vegada cessat tampoc es te dret a aquesta prestació.

8.- Com a Conseller Delegat no existeixen indemnitzacions per cessament, a no ser que es pactin expressament.

9.- L’Agència Estatal Tributària està posant pegues a la hora de permetre deduir com a despesa per a la societat les retribucions d’administradors i consellers.

10.- Recomanació. A efectes d’evitar els problemes mercantils (nul.litat del contracte d’arrendament de serveis per contravenir els estatuts i la llei), laborals i fiscals comentats supra (retribucions, retencions, deducció de despesa…), el més aconsellable és la contractació com a Director Gerent Apoderat (amb atorgament de poders per part de la societat), de la persona en qui la societat vol confiar la gestió, amb totes les conseqüències esmentades anteriorment (retenció segons nòmina, cotització a la seguretat social normal, dret a l’atur per cessament, drets laborals, no necessitat de modificar estatuts socials, etc…)