Quins són els fets?
El pare interposa una demanda de divorci a la qual entre altres coses sol.licita la guàrdia i custòdia per ell. La mares contesta la demanda interessant la guàrdia i custòdia per a ella.

Què se resol en 1ª i 2ª Instància?
Tant la sentència de 1ª instància com la de 2ª instància (Audiència Provincial), atorga la guàrdia i custòdia al pare. La mare presenta recurs de casació

Quin ha d’esser el nord en sentències de família en menors?
La sentència ha d’esser fonamentada en l’interès dels menors.

Quina és la posició del Tribunal Suprem?
El Tribunal Suprem estima la guàrdia i custòdia com la millor solució pels menors. Segons el Tribunal Suprem no es tracta d’una mesura excepcional, ans al contrari, ha de considerar-se el més normal i fins i tot desitjable, ja que permet que sigui efectiu el dret que tenen els fills a relacionar-se amb ambdós progenitors, fins i tot en situacions de crisi.

Quins són els criteris que s’han de donar per fixar una guàrdia i custòdia compartida?
1.- La pràctica anterior dels progenitors amb les seves relacions amb els menors i les seves aptituds personals.
2.- Els desitjos dels menors.
3.- El nombre de fills.
4.- El compliment per part dels progenitors dels seus deures vers els fills.
5.- El respecte mutu en les relacions personals.
6.- Els resultats dels informes exigits legalment
I en definitiva qualsevol altre element que permeti als menors una vida adequada, encara que a la pràctica sigui més complexa que quan ambdós progenitors conviuen baix el mateix sostre.

Quins efectes té la sentència del Tribunal Suprem?
Com sigui que es dicta a conseqüència d’un recurs en interès casacional, crea doctrina jurisprudencial, la qual cosa vol dir que en cas que un tribunal no seguís aquesta línia es podries interposar recursos fins a arribar al Tribunal Suprem que obligaria a respectar aquesta doctrina jurisprudencial. Ara bé, el més fàcil és que els tribunals i jutjats acabin aplicant aquesta doctrina.

Reflexió personal: la ineficiència del poder legislatiu.
Ens trobam en un cas en que els tribunals han hagut de suplir la falta d’eficiència del poder legislatiu que s’està demostrant que molt lent de reflexes per adapatar-se a les noves realitats socials, tal com ja va passar amb el tema de les hipoteques i les clàusules abusives.
Es de felicitar-nos que els tribunals tenguin en compte la realitat social, però hauríem d’exigir més diligència en l’activitat legislativa. No potser ni resulta prudent, que el parlament esperi a que la realitat el desbordi per legislar.