La Llei 12/2023 del Dret a un Habitatge Digne, entre altres modificacions, va introduir el concepte de Gran Tenidor.

Què és un Gran Tenidor?

Aquella persona física o jurídica que és titular de més de deu immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial.

<< k) Gran tenedor: a los efectos de lo establecido en esta ley, la persona física o jurídica que sea titular de más de diez inmuebles urbanos de uso residencial o una superficie construida de más de 1.500 m² de uso residencial, excluyendo en todo caso garajes y trasteros. Esta definición podrá ser particularizada en la declaración de entornos de mercado residencial tensionado hasta aquellos titulares de cinco o más inmuebles urbanos de uso residencial ubicados en dicho ámbito, cuando así sea motivado por la comunidad autónoma en la correspondiente memoria justificativa. >>

Ser gran tenidor tenia dues grans implicacions generals:

• Limitacions en el preu dels nous contractes de lloguer en zones tensionades.
  
• El compliment de dos requisits per a la interposició de demandes de desnonament i les subhastes de béns immobles:
  
  – Comprovar si la part demandada es troba o no en situació de vulnerabilitat (haver acudit almenys als serveis competents en matèria d’habitatge o assistència social i no haver obtingut resposta en un termini de dos mesos).
  
  – Haver-se sotmès a un procediment de conciliació o intermediació o haver-lo sol·licitat als serveis competents sense haver rebut resposta en un termini de dos mesos des de la sol·licitud.

Per què es va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra aquests requisits?

Poc després de la publicació de la llei, 136 diputats del Congrés van presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra multitud dels seus preceptes, entre ells els que establien aquests requisits per a l’admissió de demandes i l’execució de subhastes.

El Tribunal Constitucional va resoldre el recurs el passat mes de gener, anul·lant aquests requisits a partir del 28 de febrer de 2025, dia en què es va publicar la sentència. L’Alt Tribunal entén que aquestes exigències suposen traves excessives per iniciar un procediment judicial, i que la protecció de les persones i llars afectades es pot aconseguir mitjançant altres mecanismes que informin immediatament els demandats sobre la possibilitat d’acudir a les administracions competents i permetin al jutjat comunicar d’ofici l’existència del procediment, verificant així la seva situació de vulnerabilitat i presentant propostes d’alternativa d’habitatge i mesures d’atenció immediata.

Com es garanteix ara la protecció a persones en situació de vulnerabilitat?

Es manté prevista i regulada l’actuació d’ofici del Jutjat, que informa la part demandada sobre la possibilitat d’acudir a les Administracions Públiques competents (autonòmiques i locals) en matèria d’habitatge, assistència social i atenció immediata. Així mateix, el jutjat comunica a aquestes administracions immediatament l’existència del procediment perquè es verifiqui la situació de vulnerabilitat i, en cas de confirmar-se, es proposi una alternativa d’habitatge digne en règim de lloguer social i mesures d’atenció immediata, a més de possibles ajudes i subvencions.

Article 441.5 LEC

«En los supuestos correspondientes, siempre que el inmueble objeto de la controversia constituya la vivienda habitual de la parte demandada, se informará a esta de la posibilidad de acudir a las Administraciones Públicas competentes en materia de vivienda, asistencia social, evaluación e información de situaciones de necesidad social y atención inmediata. La información deberá comprender los datos exactos de identificación de dichas Administraciones y el modo de tomar contacto con ellas, a efectos de que puedan apreciar la posible situación de vulnerabilidad de la parte demandada.

Sin perjuicio de lo anterior, se comunicará inmediatamente y de oficio por el juzgado la existencia del procedimiento a dichas Administraciones, a fin de que puedan verificar la situación de vulnerabilidad y, de existir esta, presentar propuesta de alternativa de vivienda digna en alquiler social y medidas de atención inmediata, así como informar de posibles ayudas y subvenciones.
En caso de confirmarse la vulnerabilidad, se notificará al órgano judicial a la mayor brevedad y en todo caso en el plazo máximo de diez días.

Cuando la parte actora sea gran tenedora y hubiera presentado junto con la demanda documento acreditativo de la vulnerabilidad de la parte demandada, se hará constar esta circunstancia en la comunicación a dichas Administraciones para que, en el mismo plazo, realicen directamente la propuesta de medidas de atención inmediata, ayudas y subvenciones.

Recibida dicha comunicación o transcurrido el plazo, el órgano judicial dará traslado a las partes para que en el plazo de cinco días puedan instar lo que a su derecho convenga, suspendiendo la fecha prevista para la vista o para el lanzamiento de ser necesaria tal suspensión por la inmediatez de las fechas.»

Quina situació tenen ara els grans tenidors?

Actualment, els grans tenidors es troben equiparats als qui no ho són a l’hora d’interposar demandes de desnonament o instar l’execució i subhasta judicial, sense haver d’assumir cap càrrega probatòria sobre la vulnerabilitat de la part demandada ni sotmetre’s a procediments d’intermediació previs. Correspon al jutjat, d’ofici, dur a terme les actuacions destinades a detectar i atendre possibles situacions de vulnerabilitat de la part demandada.