En aquest post tractaré d’una temàtica senzilla però bàsica pel que fa a la propietat intel.lectual. Comentar que tot i ser senzilla, no és un tema que resulti clar i evident a la majoria de la gent sense coneixements jurídics. És més, diverses consultes sobre aquesta qüestió m’han duit a pensar que seria bo escriure una breu nota sobre aquest punt.

Quina és la legislació que regula la propietat intel.lectual?

La llei que regula la propietat intel.lectual és el Text Refós de la Llei de Propietat Intel.ectual.

Esta protegides les idees per la llei de propietat intel.lectual?

Les idees no estan protegides pel sistema de propietat intel.lectual (dret d’autor). El que sí està protegit és l’expressió formal d’una idea o d’un sentiment

És a dir, si una persona té una idea però no la formalitza en un llibre, un article, una tesi, una cançó…, no estarà protegida. Ara bé, una vegada que sigui plasmada a un format, aleshores sí que estarà protegida.

Per què les idees no estan protegides?

Per què podrien suposar un fre al desenvolupament cultura, científic i llibertats com les de creació, investigació, ensenyament o d’expressió podrien quedar afectades negativament

Hi ha jurisprudència sobre el tema?

Hi ha poca jurisprudència sobre el tema, de fet la sentència més recent de la qual en tenim coneixement de l’Audiència Provincial de Barcelona de 23 de gener de 2004 que tracta de la controvèrsia derivada d’un equip d’investigació científica a on un dels becaris, publicà tres articles en revistes científiques en nom propi, sense esmentar la resta de l’equip.

La sentència fa una reflexió molt interessant sobre la no protecció de les idees i el seu perquè:

Sabido es que la propiedad intel·lectual no protege ideas o principios, teorías, procedimientos, sistemas o métodos que, de una u otra forma, pueden integrar el contenido  intel·lectual de una obra protegida por el derecho de autor. Lo que el mismo protege no son esos contenidos expresados por el autor, sino la forma concreta por él elegida para expresarlos.

La limitación de la protección a la forma expresiva, excluyendo las ideas y conocimientos en la medida en que sean separables de esa forma de exteriorización, es lo que establecen preceptos como el art. 2 del Tratado de la OMPI sobre Derecho de Autor (WCT) de diciembre de 1996 , a tenor del cual la protección del derecho de autor abarcará las expresiones pero no las ideas, procedimientos, métodos de operación o conceptos matemáticos en sí, y con idénticos términos el art. 9.2º del Acuerdo sobre los aspectos de los derechos de  propiedad intel·lectual relacionados con el comercio (ADPIC o TRIPs), idea rectora del derecho de autor que ya desde la lejana Sentencia de 25-4-1900 ha sido recogida por nuestra jurisprudencia (entre otras, Ss TS 24-6-1965, 20-2-1992, 7-6-1995 ).

Es por ello que los sujetos que dedican su trabajo a la creación o descubrimiento de contenidos tales no pueden invocar la protección que dispensa el derecho de autor respecto a la utilización que terceras persones realizan de los resultados de ese esfuerzo (como puede ser el investigador), salvo cuando la utilización de esos contenidos lo sea en la misma forma expresiva o en una derivada de la que aquéllos (los creadores) emplearon en su concreta formulación. Otra opción podría representar un freno para el desarrollo científico y cultural, y libertades como las de expresión, creación, investigación o enseñanza podrían verse amenazadas si se permitiese su monopolio por un sujeto (por más que la doctrina se haya esforzado en hallar algún mecanismo de protección a fin de impedir que los resultados de un esfuerzo  intel·lectual , no susceptible de protección por el derecho de autor o por cualquier otro tipo de derecho de exclusiva, puedan ser aprovechados por terceros sin ninguna contraprestación).

Hi ha qualque altre manera per protegir les idees?

La sentència abans esmentada, si bé considera que les idees en si mateixes no estan protegides per la llei de propietat intel.lectual, acaba estimant parcialment la demanda contra el becari demandat que va escriure els tres articles científics sense esmentar l’equip d’investigació. Efectivament, com sigui que s’exercita una acció únicament declarativa, declara que els articles en qüestió foren fruit d’un treball conjunt d’investigació.