Amb els canvis tecnològics moltes notificacions es realitzen per mitjans telemàtics, descartant les vies clàssiques del burofax o correu ordinari certificat. Comença a ser habitual que els departaments de recursos humans sol•licitin als nous treballadores dades personals com els seus números de telèfon o els seus correus electrònics particulars però, pot una empresa obligar als seus treballadors a comunicar aquestes dades personals?

Una recent sentència, de 28/1/2014, de l’Audiència Nacional afirma que és abusiva la clàusula en el contracte laboral que expressa que el treballador haurà de comunicar el seu número de telèfon i el seu correu electrònic. Els sindicats denunciants afirmaven que el treballador no té perquè estar disponible per a l’empresa fora del seu horari laboral i que per tant aquest pacte era il•legal. Segons criticaven, l’empresa podia notificar pels mitjans tradicionals o en el centre de treball el que considerés oportú i no era tolerable que el treballador hagués d’estar localitzable una vegada finalitzada la seva jornada. L’Audiència Nacional els dóna la raó als treballadors fonamentant que tant el número de telèfon com el correu electrònic són dades de caràcter personal i requereixen la voluntat de la persona titular de facilitar-los, sense que aquesta comunicació pugui quedar imposada en el moment de signar el contracte de treball.
És una sentència curiosa i nova que protegeix especialment l’esfera personal davant la laboral, marcant una destacada frontera entre ambdues. La realitat en molts llocs de treball és ben diferent i en ocasions resulta difícil una separació tan radical dels camps personals i professionals. En tot cas, és una sentència a tenir en compte i un toc d’atenció per a aquelles empreses que exigeixen dedicació 24 hores. El més aviat possible ens conscienciem que més valen 6 hores produint al màxim que 20 mal produint, molt millor per a tots, famílies incloses…