El passat 26 de febrer de 2026, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar una notícia d’alt impacte per al mercat immobiliari: la no convalidació del decret llei denominat “escut social”. 

Aquesta decisió marca un punt d’inflexió que posa fi a un període d’excepcionalitat legal i reactiva processos que havien quedat congelats en el temps.

I.- El buit de la mesura extraordinària

Amb la caiguda d’aquest decret, desapareix la suspensió extraordinària dels llançaments. És important matisar que la suspensió ordinària (recollida en els articles 441.5, 6 i 7 de la Llei d’Enjudiciament Civil) continua vigent. Aquesta suspensió ordinària pot implicar en casos de vulnerabilitat econòmica la suspensió dels llançaments fins a dos mesos en casos de persones físiques i quatre les persones jurídiques. Tanmateix, la protecció addicional que va néixer amb la pandèmia arriba al seu final.

Resulta difícil defensar que una mesura extraordinària nascuda per la crisi del COVID-19 pugui tenir una naturalesa indefinida. Després de quasi sis anys de durada, mantenir la suspensió dels processos judicials sense data de caducitat havia començat a desvirtuar el sistema; no té sentit jurídic ni econòmic suspendre indefinidament els procediments, ja que la temporalitat és l’essència de qualsevol mesura d’urgència.

II.- Seguretat jurídica vs. Dret a l’habitatge

Sovint s’intenta simplificar aquest conflicte com una “batalla de bons i dolents”, però la realitat del mercat immobiliari és molt més complexa. Perquè el mercat de lloguer funcioni i sigui accessible, és vital generar confiança i seguretat jurídica.

Un dels efectes secundaris més perversos de la incertesa ha estat la reacció de certes ONG i Fundacions. Algunes d’aquestes entitats han deixat de llogar habitatges a famílies amb menors per por a no poder recuperar la possessió de l’immoble en cas de necessitat, bloquejant així la rotació dels habitatges socials i impedint que compleixin la seva finalitat fundacional.

III.- L’especificitat Balear i el seu impacte (embós) en el servei de justícia.

Les dades ens situen en un escenari crític, especialment a les Illes Balears. Segons l’informe del CES, l’any 2024 el 30% de la població balear vivia de lloguer, la taxa més alta de tot l’Estat.

Malgrat aquesta pressió, patim una manca de dades alarmant: el CGPJ només comptabilitza les execucions realitzades, però no hi ha estadístiques oficials sobre el volum real de procediments i llançaments que han estat suspesos durant aquests anys. Aquesta opacitat fa témer un possible embós dels serveis de notificacions i de la comissió judicial quan tots aquests expedients es reactivin de cop.

IV.- Cap a un nou consens

La solució no pot passar només per la suspensió de desnonaments, sinó per polítiques estructurals:

  • Ampliació del parc públic: Espanya només té un 2% d’habitatge públic, una xifra ridícula si la comparem amb el 9% de mitjana europea o el 20-30% de països com Àustria o els Països Baixos.
  • Nous consensos econòmics: Cal replantejar l’ús comercial de l’habitatge. Això implica que diversos sectors (lloguer turístic, grans inversionistes, segones residències) hauran de fer renúncies per equilibrar el mercat.

V.- Consells per a les parts implicades

Davant aquest nou escenari, l’assessorament professional és més necessari que mai.

  • Pels propietaris: Pot ser molt interessant buscar acords amb els arrendataris. Renunciar a reclamar les rendes pendents a canvi d’un lliurament de claus immediat pot estalviar costos judicials, evitar situacions de tensió i permetre recuperar la possessió de l’habitatge abans que per la via executiva.
  • Pels arrendataris: Encara que sembli difícil trobar avantatges en un acord d’aquest tipus donada la situació del mercat immobiliari, la condonació del deute potser un benefici a considerar. Evitar arrossegar un deute durant anys permet netejar l’historial creditici i facilita l’accés a futurs contractes o finançament, evitant una motxilla financera que podria durar dècades.