I.- RESUM DE LA SENTÈNCIA DE 3 DE MARÇ (C-125/18)

1.- El TJUE considera que com sigui que no es tracta d’un índex hipotecari de caràcter imperatiu, es troba sotmès a l’àmbit d’aplicació de la Directiva 93/13

2.- Conseqüentment els tribunals no sols poden, sinó que estan obligats a examinar el caràcter clar i comprensible d’aquest tipus de clàusules contractuals.

3.- El control sobre la transparència a realitzar pels tribunals no pot reduir-se exclusivament al seu caràcter comprensible en un pla formal i gramatical, sinó que s’ha d’entendre també que possibiliti que el consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent i perspicaç, estigui en condicions de comprendre el funcionament concret de la manera del càlcul de l’esmentat interès i de valorar així les conseqüències econòmiques sobre les seves obligacions financeres.

4.- Pel TJUE resulta rellevant als efectes del control de transparència, dos punts:

a.- Els elements principals relatius al càlcul del IRPH de les caixes d’estalvi, resultaven fàcilment assequibles a qualsevol persona que tengués intenció de contractar un préstec hipotecari, ja que figuraven a la Circular 8/1990, publicada al BOE. No deixa de sorprendre aquesta constatació del TJUE, ja que al nostre parer demanar que un consumidor d’un préstec hipotecari consulti abans de la firma d’un contracte de préstec hipotecari, una circular (d’altra banda complexa) del Banc d’Espanya, diríem que no va en la línia de protecció de consumidor, ans al contrari.

b.- Les entitats de crèdit estaven obligades a informar als consumidors de l’evolució del IPRH dels dos anys anteriors i de l’últim valor disponible. El TJUE ens indica que el compliment d’aqueta obligació legal és un element notable de transparència. Precisament per això, entenem que aquí hi pot haver un important recurs pel consumidor, ja que si l’entitat financera no prova això (i la càrrega de la prova li correspon), podria ser estimat un indici destacat de falta de transparència.

2.- EFECTES

Des del nostre punt de vista, la clau de la sentència és en els efectes. El TJUE dictamina que en el supòsit que un tribunal arribàs a la conclusió que una clàusula d’aquest tipus no compleix el control de transparència, la referència al IRPH podria ser substituïda per un índex legal aplicable. I en concret fa referència a l’índex substitutiu contemplat a la Llei 14/2013, sempre que es pogués considerar que té caràcter supletori, d’acord amb el dret nacional.

I aquí és el punt central. La llei 14/2013 a la seva disposició addicional quinzena, elimina els índex anomenats IRPH bancs, IRPH caixes i el tipus actiu de referència de les caixes, que queden substituïts pel previst al contracte i en el seu defecte pel denominat IRPH entitats de crèdit.

El fet és que l’evolució de l’IRPH entitats de crèdit ha estat significativament superior als darrers lustres a l’euribor. Per tant, el diferencial a reclamar a l’entitat financera podria ser no l’esperat (s’especulava amb que s’aplicaria l’euribor o fins i tot que no hi hauria tipus d’interès)

Els dubtes es plantejaran quan la hipoteca estigui referenciada a IRPH entitats (me consta que n’hi ha), ja que no han estat eliminades i no s’ha previst cap índex amb caràcter supletori.

Serà necessari estudiar i examinar cada cas, el tipus referenciat i les circumstàncies particulars.