Un despatx d’advocats mallorquí denuncia Espanya davant la Comissió Europea per atacar la lliure circulació de persones i béns

La normativa qüestionada per DMS Consulting obliga contribuents residents a Espanya a presentar declaracions informatives sobre els seus béns i drets a l’estranger (Model 720), obligació que se suma al deure de tributar per aquests

Segons DMS Consulting, la normativa és incompatible amb el Dret Comunitari perquè suposa una important restricció de la lliure circulació de persones i capitals recollida en els articles  21 i 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Les sancions previstes per no presentar la declaració informativa o fer-ho de forma incompleta o inexacta són duríssimes, a partir de 10.000 euros i, en alguns casos, poden suposar, en la pràctica, la “confiscació” dels béns no declarats

Es tracta d’una obligació que afecta pràcticament qualsevol persona que vulgui tenir béns a l’estranger i és de molt complex compliment, tant que es necessitarà assessoria professional per realitzar-la i presentar-la per via telemàtica

Per a DMS Consulting, es tracta d’una obligació formal desproporcionada i injusticada, que pot actuar com a dissuasió per residir a Espanya i que provoca que per a un resident a Espanya sigui més car i gravós tenir inversions en un altre país que aquí

DMS Consulting considera que aquesta nova obligació, exigible ja per a l’exercici 2012, és contrària al Dret Comunitari perquè suposa una clara i important restricció de la lliure circulació de persones i capitals que recullen els articles 21 i 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

La normativa denunciada és la Llei 7/2012 de 29 d’octubre, que introdueix la nova obligació d’informar; el Reial Decret 1558/2012 de 15 de novembre, que la desenvolupa, i l’ordre HAP/72/201, que aprova el model de declaració (Model 720) i estableix que obligatòriament s’ha de presentar per via telemàtica.

L’advocat de DMS Consulting que ha tramitat la denúncia (formalitzada el 26 de febrer), Alejandro del Campo, adverteix que la normativa és desproporcionada perquè afecta moltíssimes persones, pel duríssim règim sancionador que preveu (sancions a partir de 10.000 euros i fins i tot quasi una “confiscació” del bé no declarat) i per la complexitat de la tramitació, que obligarà en la majoria de casos a contractar una assessoria professional i pagar el servei. També és injustificada perquè des del dia 1 de gener del 2013, la Unió Europea té les disposicions normatives que permeten una cooperació administrativa eficaç a dins de l’àmbit de la fiscalitat.

Obligacions que imposa la normativa

Es tracta en realitat de tres obligacions d’informació tributària, de manera que els contribuents han d’ informar sobre tres categories diferents de béns i drets a l’estranger (comptes bancaris, valors i immobles) quan figuren (tot i que sigui de manera simbòlica) en qualsevol dels tres grups si el valor conjunt de cada un d’aquests grups és superior a 50.000 euros, amb independència que aquests béns estiguin o no a la Unió Europea.

Per exemple, està obligada a declarar una persona resident que sigui cotitular d’un immoble a Alemanya valorat en 100.000 euros, tot i que només tingui una participació del 10% (10.000 euros en realitat). Igualment, haurà de declarar una persona que figuri en un compte bancari a França de 60.000 euros, tot i que només consti com a firma autoritzada o just sigui titular d´ una tercera part (20.000 euros).

S’exigeix una informació molt detallada de tots i cadascun dels béns i drets a l’estranger, no sempre fàcil d’aconseguir, sota l’amenaça de duríssimes sancions (a partir de 10.000 euros) per qualsevol petita errada o una omissió. Per això, en la pràctica els contribuents necessitaran contractar els serveis d’un assessor especialitzat que exigirà uns honoraris elevats per responsabilitzar-se d’una declaració complexa, laboriosa i arriscada.

La nova obligació afecta sobretot particulars, no les empreses, que no tenen el deure d’informar dels béns a l’estranger registrats a la seva comptabilitat.

Llibertats atacades

Amb les condicions esmentades, la normativa fiscal aprovada per Espanya suposa una clara restricció de la lliure circulació de persones perquè pot dissuadir ciutadans europeus que vulguin fixar la seva residència a Espanya. Per a ells, serà més car i problemàtic viure a Espanya si volen mantenir els seus béns i drets a l’estranger. De fet, la nova normativa ha causat gran preocupació entre els residents estrangers a Espanya, i molts estan pensant de tornar al seu país.

També suposa una important restricció de la lliure circulació de capitals perquè pot dissuadir els contribuents residentes bé a moure els seus capitals cap a l’estranger o bé a mantenir-los fora d’ Espanya (en immobles, valors o simples comptes bancaris). Així, per exemple, un resident que vulgui tenir 200.000 euros a Alemanya repartits en valors diferents (dipòsits, accions, fons, bons…) haurà de pagar a Espanya els corresponents Imposts sobre la Renda i Patrimoni, però a més a més haurà de presentar una declaració informativa complexa, laboriosa i cara. No és compatible amb el Dret Comunitari que a una persona resident li resulti més car i problemàtic tenir inversions a Alemanya que a Espanya perquè aquest fet limita la seva llibertat de decidir sobre els seus béns.

Règim sancionador

El règim sancionador és duríssim. No declarar per un grup de béns o fer-ho de manera  incompleta o inexacta se sancionarà amb una multa mínima de 10.000 euros. Si la declaració es fa fora de termini, la multa serà a partir de 1.500 euros. Les conseqüències són molt greus si no es declara un bé. En aquest cas, Hisenda considerarà els béns no declarats un guany patrimonial no justificat i s’imputarà a l’IRPF de l’exercici més antic entre els no prescrits. S’haurà de pagar fins a un 52% del valor d’aquests béns, més interessos i una sanció addicional del 150%.

En alguns casos –adverteix DMS Consulting- la desproporció és tan gran que “es podria dir que el bé no declarat d’alguna manera és confiscat per Hisenda”. S’haurà de soportar aquesta conseqüència encara que la persona afectada pugui al·legar que la titularitat del bé és de molts anys enrere, de períodes ja prescrits. Aquest fet, que impedeix al·legar la prescripció, pot ser contrari a la Constitució espanyola.

Norma injustificada

A més a més, la normativa aprovada per Espanya és injustificada perquè des de gener del 2013 està en vigor la Directiva Comunitària 2011/16/UE de 15 de febrer del 2011, la qual és considerada pel Consell l’eina adequada per aconseguir una cooperació administrativa eficaç a dins de l’àmbit de la fiscalitat. Aquesta directiva elimina el secret bancari dins la Unió Europea i afavoreix l’ intercanvi d’ informació entre els estats membres i se suma a la Directiva 2003/48/UE del Consell de 3 de juny del 2003 que imposa l’intercanvi automàtic d’informació sobre els rendiments d’estalvis en forma de pagament d’interessos.

No hi ha constància que un altre país de la Unió Europea hagi aprovat una normativa d’aquestes característiques. De fet, Alejandro del Campo adverteix que “si tots els països de la UE decidissin aprovar normes similars, això podria implicar una implosió de la idea fonamental i fundadora de la pròpia Europa”.

“No es tracta” –afegeix Alejandro del  Campo- “d’una norma que persegueixi fer aflorar béns ocults en paradisos fiscals, sinó que és una norma que romp les regles de la Unió Europea, ja que persegueix, amb l’amenaça de duríssimes sancions per qualsevol errada, ciutadans que en la majoria dels casos ja estan tributant per aquests béns”.

Si bé l’objectiu perseguit amb la nova norma pot ser la lluita contra el frau fiscal –que surtin béns ocults a l’estranger-, DMS Consulting considera que l’ exigència resulta totalment desproporcionada i injustificada en relació amb aquest objectiu.

En aquest sentit, DMS Consulting defensa que la via adequada per lluitar contra el frau fiscal passa per l’ intercanvi d’ informació entre Estats, d’acord amb el que està previst en les directives europees i convenis per evitar la doble imposició i no carregant particulars i empreses amb noves i oneroses obligacions com el Model 720.

DMS Consulting ha formalitzat la denúncia davant la Comissió de les Comunitats  Europees amb la intenció que aquesta iniciï un procediment d’infracció contra Espanya que pugui concloure amb l’eliminació d’aquesta declaració informativa o, com a mínim, limiti el seu abast, de manera que pugui ser compatible amb el Dret Comunitari.

DMS Consulting és un despatx multidisciplinar que ofereix assessoria jurídica i fiscal integral a empreses i particulars, amb una clara vocació europea. De fet, el despatx mallorquí és fundador de la xarxa ILAS (International Legal & Accounting Solutions), una xarxa internacional de despatxos d’advocats, consultors i experts fiscals que permet oferir a un client cobertura legal en qualsevol país integrat en la dita xarxa. En l’actualitat formen part d’ILAS despatxos de les principals ciutats europees com Dusseldorf, Frankfurt, Berlín, Hamburg, Copenhague, Londres, Dublín, Manchester, París, Niça, Milà, Roma, Amsterdam, Madrid, Barcelona, Bilbao…