1.- Què és el desheretament?

És la privació de la llegítima a un hereu forçós.

2.- Què és la llegítima?

És la porció de bens que el testador no pot disposar per haver-la reservat la llei a determinats hereus, anomenats per aquesta raó hereus forçosos.

3.- A qui es pot desheretar?

Es pot desheretar a qualsevol hereu forçós i hereu forçós ho són els descendents (fills i nets), els pares i a Menorca i Mallorca, la viuda. A Formentera i Eivissa la viuda no té dret a la llegítima.

4.- Quines són les causes de desheretament dels descendents? 

(art. 7 bis i 69 bis de la  Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, art 853 del Codi Civil)

  1. Els condemnats en judici penal per sentència ferma per a ver atemptat contra la vida o per lesions greus contra el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents. 
  2. Els condemnats en judici penal per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat sexual, si l’ofès és el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents. 
  3. Els privats per sentència ferma de la patria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar per causa que els sigui imputable, respecte del menor o discapacitat causant de la successió. 
  4. Els condemnats per sentència ferma a pena greu per delictes contra els deures familiars en la successió de la persona agreujada. 
  5. Els que hagin acusat el causant de delicte per al qual la llei assenyali pena greu, si és condemnat per denuncia falsa. 
  6. Els que hagin induït o obligat el causant a atorgar, revocar o modificar les disposicions successòries, o li hagin impedit atorgar-les, modificar-les o revocar-les. 
  7. Els que destrueixin, alterin o ocultin qualsevol disposició mortis causa atorgada pel causant. 
  8. En la successió de les persones amb discapacitat, els que no hagin prestat les atencions degudes en concepte d’aliments. 
  9. Haver negat, sense motiu legítim, els aliments al pare o ascendent que el deshereta.
  10. Haver maltractat d’obra o injuriat greument de paraula al pare o ascendent que el deshereta.
  11. Haver estat condemnat per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat i indemnitat sexual, si l’ofès és el causant, el seu cònjuge, la persona amb la qual estigui unida per anàloga relació d’afectivitat o algun dels seus descendents o ascendents.
  12. Així mateix el condemnat per sentència ferma a pena greu per haver comés un delicte contra els drets i deures familiars respecte de l’herència de la persona agreujada.
  13. Haver acusat al causant d’un delicte per al qual la llei senyal pena greu, si es condemnat per denúncia falsa
  14. Haver obligat al testador a fer testament o a canviar-lo amb amenaça, frau o violència.
  15. Haver impedit a un altre fer testament, revocar el que hagués fet, suplantar, ocultar o alterar un altre posterior amb amenaça, frau o violència. 

5.- Quines són les causes de desheretament dels ascendents?

(art. 7 bis i 69 bis de la  Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, art 854 i 852 del Codi Civil)

  1. Els condemnats en judici penal per sentència ferma per a ver atemptat contra la vida o per lesions greus contra el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents. 
  2. Els condemnats en judici penal per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat sexual, si l’ofès és el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents. 
  3. Els privats per sentència ferma de la patria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar per causa que els sigui imputable, respecte del menor o discapacitat causant de la successió. 
  4. Els condemnats per sentència ferma a pena greu per delictes contra els deures familiars en la successió de la persona agreujada. 
  5. Els que hagin acusat el causant de delicte per al qual la llei assenyali pena greu, si és condemnat per denuncia falsa. 
  6. Els que hagin induït o obligat el causant a atorgar, revocar o modificar les disposicions successòries, o li hagin impedit atorgar-les, modificar-les o revocar-les. 
  7. Els que destrueixin, alterin o ocultin qualsevol disposició mortis causa atorgada pel causant. 
  8. En la successió de les persones amb discapacitat, els que no hagin prestat les atencions degudes en concepte d’aliments. 
  9. Haver perdut la pàtria potestat per les causes expressades a l’article 170 del Codi Civil
  10. Haver negat els aliments als seus fills o descendents sense motiu legítim
  11. Haver atemptat contra un dels pares contra la vida de l’altre, si no hi hagués hagut entre ells reconciliació.
  12. Haver estat condemnat per sentència ferma per haver atemptat contra la vida, o a pena greu per haver causat lesions o haver exercit habitualment violència física o psíquica a l’àmbit familiar al causant, al seu cònjuge, persona a la que estigui unida per anàloga relació d’afectivitat o algun dels seus descendents o ascendents.
  13. Haver estat privat per resolució ferma de la pàtria potestat o remogut de l’exercici de la tutel.la o acolliment familiar d’un menor o de l’exercici de la curatel.la d’una persona amb discapacitat o acolliment familiar d’un menor o de l’exercici de la curatel.la d’una persona amb discapacitat per una causa que li sigui imputable, respecte de l’herència del mateix.

6.- Si els desheretats tenen fills, adquereixen aquests el dret a la llegítima que hagués correspost al pare o mare?

Si (art. 857 del Codi Civil). Es pot donar la paradoxa que si els fills són menors d’edat, qui actui com a representant dels menors en l’acceptació de l’herència sigui el pare o mare desheretat.

7.- Quines són les causes de desheretament dels cònjuges?

(art. 7 bis i 69 bis de la  Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, art 855 del Codi Civil)

  1. Els condemnats en judici penal per sentència ferma per a ver atemptat contra la vida o per lesions greus contra el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents. 
  2. Els condemnats en judici penal per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat sexual, si l’ofès és el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents. 
  3. Els condemnats per sentència ferma a pena greu per delictes contra els deures familiars en la successió de la persona agreujada. 
  4. Els que hagin acusat el causant de delicte per al qual la llei assenyali pena greu, si és condemnat per denuncia falsa. 
  5. Els que hagin induït o obligat el causant a atorgar, revocar o modificar les disposicions successòries, o li hagin impedit atorgar-les, modificar-les o revocar-les. 
  6. Els que destrueixin, alterin o ocultin qualsevol disposició mortis causa atorgada pel causant. 
  7. En la successió de les persones amb discapacitat, els que no hagin prestat les atencions degudes en concepte d’aliments. 
  8. Haver estat condemnat per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat i indemnitat sexual, si l’ofès és el causant, el seu cònjuge, la persona amb la qual estigui unida per anàloga relació d’afectivitat o algun dels seus descendents o ascendents.
  9. Així mateix el condemnat per sentència ferma a pena greu per haver comés un delicte contra els drets i deures familiars respecte de l’herència de la persona agreujada.
  10. Haver acusat al causant d’un delicte per al qual la llei senyal pena greu, si es condemnat per denúncia falsa
  11. Haver obligat al testador a fer testament o a canviar-lo amb amenaça, frau o violència.
  12. Haver impedit a un altre fer testament, revocar el que hagués fet, suplantar, ocultar o alterar un altre posterior amb amenaça, frau o violència. 
  13. Haver incomplert greu o reiteradament els deures conjugals (art. 68 del Codi Civil)
  14. Les causes que ocasionen la pèrdua de la pàtria potestat segons l’article 170 del Codi Civil.
  15. Haver negat aliments als fills o a l’altre cònjuge
  16. Haver atemptat contra la vida del cònjuge testador, si no hagués mediat reconciliació.

8.- Maltractament psicològic?

El maltractament psicològic no està expressament recollit a la llei, és una creació jurisprudencial fixada en les sentències de la Sala 1ª del Tribunal Suprem de 3 de juny de 2014 (es va acreditar que en els darrers 7 anys de vida del pare, el fill no havia tengut contacte amb ell i al temps de la seva darrera malaltia va estat cuidat per la seva altre filla) i 30 de gener de 2015 (el fill va llevar tots els immobles que tenia la mare mitjançant una donació fraudulenta que fou declarada nul.la, que generà a la causant un estat de greu afectament en els darrers anys de la seva vida)

Segons aquesta jurisprudència la falta d’afecte demostrada per una situació d’abandonament i/o falta de contacte permanent del fill cap a l’ascendent s’ha entès com un maltractament psicològic equiparable al maltractament d’obra.

Condicions:

  1. Ha d’esser imputable als desheretats. És a dir, ha d’esser unilateral del descendent cap a l’ascendent. Si el maltractament és recíproc, no hi ha causa de desheretament
  2. Comportament continuat en el temps. Menyspreus esporàdics aïllats o discussions  esporàdiques no són causa suficient de desheretament.
  3. Hi ha d’haver una minva o lesió de la salut mental del testador o testadora

A la llei 8/2022 de successió voluntària paccionada o contractual de les Illes Balears es recull ja expressament per a Menorca i Mallorca, com a causa de revocació de qualsevol pacte successori, la ruptura de les relacions personals entre donant i donatari sempre que no sigui per causa imputable exclusivament al donant (art. 29 i 43)

9.- Com s’ha de fer el desheretament?

S’ha de fer mitjançant testament i recollint expressament la causa i la persona desheretada.

10.- Què passa si hi ha reconciliació posterior?

Deixa sense efecte el desheretament.

11.- Què passa una vegada mort la persona causant?

Si el desheretat nega la causa i impugna el testament (el termini són 4 anys per aplicació analògica de l’article 1.301 del Codi Civil segons la jurisprudència del Tribunal Suprem), correspondrà a l’hereu acreditar la causa del desheretament

Aquí resultarà molt útil que el testador hagi escrit a mà les causes del desheretament o fins i tot potser convenient gravar un vídeo certificant la seva autenticitat (mitjançant intervenció notarial o certificat signat electrònicament per un enginyer informàtic sobre el hash del vídeo)

12.- Què passa si no es prova la causa del desheretament?

A Menorca i Mallorca, el desheretat tendrà dret a la llegítima (art. 46)

A Formentera i Eivissa anul.larà la institució de l’hereu en quan perjudiqui al desheretat, però valdran els llegats i altres disposicions testamentàries que no perjudiquin la llegítima (article 851 del Codi Civil).

Miquel Àngel Mas i Colom