M’ha arribat a les meves mans per mitjà den Gabriel Pérez (http://www.monok.es/) un interessant estudi sobre l’estat del crowfunding a Espanya i a Catalunya (http://whois–x.net/img/crowdfunding_cast.pdf). Es tracta d’un document interssant i complexe, creat per X.net i amb l’assessorament jurídic de na Silvia Caparrós, del qual, tot i el seu interès social en general, en voldria destacar de forma breu els aspectes legals en aquest post.

El crowfunding o microcrofunding és una forma de finançament de projectes (culturals, ecològics, socials…) i/o empresarials (startups) que cada vegada pren més força (mou actualment ja milions d’euros), especialment en un context com l’actual que el sistema bancari està en una delicada situació i no pot desenvolupar el seu rol de finançador social (hauríem de matisar en el sentit que el nostre sistema financer en realitat té poca cultura de finançament de projectes empresarials més enllà del lligat a la construcció). El sistema és senzill, moltes donacions via online i normalment petites per a un projecte.

Això no obstant són molts els dubtes legals que aquesta nova figura de la societat del 2.0 presenta, especialment en una legislació com la nostra a on les principals estructures jurídiques són d’abans de l’era de l’internet, que és tant com dir, prehistòriques. Per tant, davant la falta d’una nova legislació, serà necessari intentar adaptar aquesta nova realitat mercantil a aquestes velles institucions jurídiques.

I.- CROWFUNDING LUCRATIU (DONACIONS A CANVI DE RES)

Actualment el més desenvolupat i a on el crowfunding ha tengut més èxit (bàsicament projectes musicals i audiovisuals). Es tracta fonamentalment de donacions mitjançant plataformes.

Com a tal donacions i d’acord amb la legislació espanyola (codi civil), es pot realitzar en document privat i se sotmet a les condicions que el donant pugui establir.

Des del punt de vista fiscal hem de diferenciar si el que reb la donació és una persona física o jurídica.

I.1.- Donatari (qui reb la donació) persona física

Si és una persona física és afecte a l’Impost de Successions i Donacions. El donatari haurà de liquidar i pagar l’impost en els 30 dies següents a rebre la donació. La liquidació s’ha de fer per cada donació, la qual cosa implicarà una evident complicació burocràtica (una veritable locura). La suma a pagar variarà en funció de la quantitat rebuda, això no obstant per les donacions més petites (per altre banda les més freqüents) i suposant que no hi hagi parentiu entre donant i donatari, el més probable és que sigui el 15,3% (és un impost transferit i cada comunitat autònoma té una regulació pròpia). La feina a realitzar per qui reb la donació és molta i a més a més, potser fins i tot a vegades quasi impossible ja que ha d’identificar perfectament el donant, la qual cosa implicarà que la plataforma de crowfunding tengui previst la necessitat d’aquesta informació.

I.2.- Donatari (qui reb la donació) persona jurídica

Si es una persona jurídica, aleshores està sotmès a l’Impost de Societats i tributen com qualsevol altre tipus de rendiment rebut, integrant-se en la seva base imposable. El tipus aplicable ordinari és entre el 25% i el 30%

II.- CROWFUNDING REMUNERAT

A Espanya avui en dia està molt poc desenvolupat, bàsicament per falta d’un marc legal que doni seguretat i agilitat a aquest tipus d’inversió (als EUA la Jumpstart Our Business Starups Act –JOBS Act-, ha estat firmada pel Pres. Obama el 05-04-12).

S’ha de considerar en aquesta punt que per poder comprar participacions d’una societat limitada és necessari haver d’anar al notari i per altre banda per transmetre accions d’una societat anònima és necessari l’endossament, entrega física dels títols i/o escriptura pública notarial. Ambdues formalitats, tant la venda de participacions com la d’accions, són bàsicament incompatibles amb la dinàmica ràpida, àgil i informal d’internet i de tot el marc 2.0.

En aquesta tesitura l’única via factible que resta actualment per poder desenvolupar el finançament via crowfunding d’empreses, es vehicular-ho per mitjà de préstecs.

L’inversió que faria el donatari seria en realitat un prèstec remunerat a un interès acordat per les partes, però que bé podria anar lligat a l’èxit empresarial (als beneficis de l’empresa, al seu actiu, al compte de resultats…)

Això no obstant són clares les limitacions que impliquen haver d’acudir a la figura jurídica del préstec per poder tirar endavant un crowfunding lucratiu. Però és que fins i tot actualment per a les plataformes de crowfunding el panorama és encara més complex, ja que segons la Llei de Mercat de Valors, podrien ser considerades (les plataformes) empreses sotmeses a la seva regulació.

Resulta òbvia l’imperiosa necessitat de regular per llei aquesta nova realitat mercantil. Són aquestes eines jurídiques que ens poden ajudar a sortir d’aquesta greu crisi econòmica i esperonar el canvi de model econòmic tan reclamat i necessitat.

Per a més informació

http://www.gpo.gov/fdsys/pkg/BILLS-112hr3606enr/pdf/BILLS-112hr3606enr.pdf

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Fiscal/l29-1987.html

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Derogadas/r12-rdleg1564-1989.html