En els darrers anys s’ha viscut una autèntica implosió de pactes successoris a Balears.
Però què son els pactes successoris Balears?
Són aplicables a ciutadans europeus residents a Balears?
Espanya és un estat plurilegislatiu civil, és a dir, té diversos ordenaments jurídics civils, un dels quals és el balear. El dret civil balear té un sistema successori propi, a on apart de la successió testamental i la legal, destaca la paccionada. A Balears és possible pactar la successió mitjançant diverses institucions jurídiques (a Mallorca i Menorca hi ha la definició i la donació universal, i a Eivissa i Formentera els pactes d’institució i el finiment de llegítima).
Idò bé, la implosió dels pactes successoris es deu bàsicament a que han deixat d’estar penalitzats fiscalment i aquests pactes ofereixen una gran flexibilitat i moltes opcions en la transmissió del patrimoni hereditari.
Els pactes successoris estan contemplats als sistemes jurídics germànics (Alemanya, Austria i Suïssa). Ara bé resulta pertinent demanar-se si aquests ciutadans que resideixen a Balears, poden usar aquestes institucions del dret civil balear.
Per poder contestar a aquesta pregunta, hem de tenir en compte que el 17 d’agost de 2015 va entrar en vigor el Reglament Europeu de Successions 650/2012. Aquest reglament suposà un autèntic canvi en el sistema successori europeu. Així la llei aplicable a la successió va passar de ser la de la nacionalitat de causant, a la de la residència habitual, tret que s’hagi optat expressament per la llei nacional pròpia (professio iuris). Es vol afavorir el nexe legal més proper amb el causant. Així, si un alemany amb residència habitual a Balears, mor sense haver optat expressament per la seva llei nacional, se li aplicarà la llei de la seva residència habitual.
El problema ve en determinar quina és la llei civil aplicable en els estats plurilegislatiu com l’espanyol (a Espanya hi conviuen apart del dret del Codi Civil, el dret civil català, basc, navarrès, basc, aragonès gallec i balear). Per aquest supòsit, l’article 36.1 del Reglament, es remet a les normes de conflicte intern de l’estat en qüestió. I la norma de conflicte intern a Espanya ve determinada pel veïnatge civil (aragonès, balear, català…). Ara bé, resulta que sols poden tenir veïnatge civil els nacionals espanyols.
Aleshores la pregunta és, quin dret civil es aplicable als europeus amb residència habitual a Balears, el dret civil balear o el dret del Codi civil?.
Com s’ha vist, no podem treure una resposta clara i nítida de la conjunció del Reglament europeu de successions i la legislació espanyola sobre conflictes intern.
La majoria de la doctrina ha considerat que s’hauria d’interpretar que no hi ha normes de conflicte intern per a les situacions dels europeus amb residència habitual a Espanya i que per tant seria aplicable l’apartat segon de l’article 36 (“A falta de tales normes internes sobre conflicte de lleis:…”). Així la llei aplicable seria el de la residència habitual del causant (art. 36.2.a), és a dir el dret civil balear. Sens dubta és la solució més adient amb la ratio del Reglament (aplicació de la llei amb qui el causant manté un nexe més estret) i amb el sistema plurilegislatiu civil espanyol a on els diferents sistemes civils no estan ordenats jeràrquicament, sinó en situació d’igualtat.
La novetat ha esdevingut amb la recent resolució de la Direcció General de Registre i Notariat de 24 de maig de 2019, que ha denegat la inscripció d’una definició (un dels pactes successoris mallorquí) entre dos francesos. La sorpresa ha estat que la denegació no s’ha fonamentat en cap interpretació del Reglament, sinó en una lectura historicista de la figura de la definició.
Efectivament, tant la registradora com la Direcció General del Registre i Notariat llegeixen l’article 36.1 del Reglament, en el sentit que el sistema jurídic civil espanyol no contempla normes de solució internes per a no nacionals i per tant són d’aplicació subsidiària els criteris de l’article 36.2 en concret el de la residència habitual. Sens dubta, una afirmació molt rellevant i transcendent.
Paradoxalment la resolució denega inscripció de definició atorgada per francesos residents a Balears per manca de veïnatge civil del definidor. Condició aquesta, la de veïnatge civil, que la resolució entén que ve exigida per la pròpia redacció de la llei balear que regula la figura de la definició (Compilació de dret civil de les Illes Balears). A l’article 50 de la Compilació s’exigeix el veïnatge civil mallorquí de l’ascendent que fa la donació.
Aquest argument historicista el consider molt discutible, de fet no el compartesc. Per entendre l’actual referència al veïnatge civil a la definició hem de considerar el que la Compilació de 1961 a l’article 50, res comentava del veïnatge civil:
Por la definición, los hijos e hijas emancipados puden renunciar y dar finiquito a las legítimes y demás derechos en la sucesión de sus padres en contemplación a alguna donación o ventaja que estos les hicieren en vida.
El clàssic Luis Pascual González a la seva obra “La definición, institución de Derecho sucesorio contractual” 1962, afirmava que “el hijo o hija deben disfrutar la regionalidad civil mallorquina, y asimismo el padre o madre”. Això fou objecte de debat a la doctrina, així el notari Jaume Ferrer defensava als “Comentarios al Código civil y a las Compilaciones Forales”, que això sols seria predicable en relació a l’ascendent.
Probablement d’aquí pot venir que a la reforma de la Compilació de 1990 s’inclogués expressament aquesta menció al veïnatge civil de l’ascendent, per esvair dubtes. Al meu entendre, la intenció del legislador no era introduir un condicionant específic per a la definició, sinó superar la polèmica originada per l’afirmació del Sr. Pascual González, l”autoritat” en dret civil balear. Probablement sols la llei (la Compilació) podria rebatre aquesta auctoritas.
En qualsevol cas, aquest argument historicista perd molta força si resulta que el seu precedent legal immediat res diu sobre el veïnatge civil de l’ascendent.
Com se pot invocar la tradició jurídica singular i obviar el precedent legal immediat?
A tot això resulta que a la donació universal (l’altre pacte successori mallorquí) no es contempla expressament aquest requisit (podria ser perquè no fou objecte de polèmica doctrinal). Així ens hem de preguntar si aquesta doctrina resulta aplicable a la donació universal, donat que a diferència de la definició no conté cap referència explícita al veïnatge civil. Essent així i d’acord amb el que indica la resolució, els estrangers amb residència habitual a Balears, sí podrien fer una donació universal, però no una definició. Un contrasentit
Sembla indispensable una reforma de la Compilació suprimint aquesta referència al veïnatge civil
Aquesta resolució es pot recórrer davant els òrgans judicials, per tant haurem d’esperar a veure què en diu la justícia. Mentrestant convindrà ser prudent a l’hora de fer pactes successoris entre europeus amb residència habitual a Balears, no sols pel fet de la no inscripció al registre de la propietat, sinó també per les possibles lectures que les administracions tributàries (la balear i l’estatal en puguin fer d’aquesta resolució), puguin fer d’aquesta resolució.
Deixa un comentari