1.- Un dret civil de les Illes Balears?
Espanya és un estat plurilegislatiu civil, és a dir, té diversos ordenaments jurídics civils, un dels quals és el de les Illes Balears (el qual a la vegada és plural, atenent a la seva realitat geogràfica d’arxipèlag).
Efectivament a l’estat espanyol hi conviuen des de fa segles diversos sistemes jurídics civils (el de les Illes Balears, l’aragonès, el català, el basc, el navarrès, el gallec i el que conté el codi civil de base castellana). Regeix el principi de paritat i igualtat entre aquests drets, sense que hi hagi cap jerarquia entre ells.
2.- Què és el dret civil de les Illes Balears?
És el dret en matèria civil que s’ha anat conformant al llarg de segles d’història de les Illes Balears i ha perviscut fins a dia d’avui. Aquest dret ha estat recollit i reformat per lleis aprovades pel Parlament De les Illes Balears, que són d’aplicació al territori de la comunitat autònoma.
Actualment regula actualment importants àmbits de la vida privada. Així hi ha una extensa regulació sobre el dret successori, el dret relatiu al règim econòmic matrimonial i fins i tot drets reals.
3.- Què fa aquesta llei de successió paccionada?
La nostra comunitat autònoma té reconegudes competències per a conservar, modificar i desenvolupar el nostre dret civil (art. 149.1.8ª de la Constitució i 30.27 de l’Estatut).
El cert és que fins a dia d’avui l’activitat legislativa civil del Parlament de les Illes Balears ha estat molt escassa (quatre reformes de la Compilació i dues lleis civils), que contrasta i molt amb altres comunitats autònomes amb competència amb dret civil.
Doncs bé, es podria dir que aquesta llei no sols conserva i modifica el dret civil de les Illes Balears, sinó que també el desenvolupa (es passa de tretze d’articles a la Compilació a una llei de 80 articles)
4.- Què son els pactes successoris?
L’herència es pot transmetre per tres mitjans: per testament, per la llei (quan no hi ha testament) o per pactes successoris.
En el nostre sistema civil, a més a més de per testament i per llei, l’herència també es pot transmetre totalment o parcial en vida, per mitjà de diversos pactes successoris. Sens dubta aquest és un tret molt característic del dret civil de les Illes Balears, ja que en el dret del codi civil no sols no es contempla, sinó que està expressament prohibit.
5.- Per què són útils els pactes successoris?
Hi ha molts raons que poden impulsar a fer un pacte successori. Així a tal d’exemple:
- Són molts els casos a on els pares volen ajudar als seus fills a començar una nova vida i comprar un pis, o ajudar a iniciar un negoci, o a pagar un deute dels fills… I és que hem de pensar que avui en dia l’esperança de vida s’ha allargat molt considerablement i que per tant, el més probable és que quan els pares finin, els fills ja tenguin entre 50 i 60 anys. Sembla que té més sentit que si han de rebre qualque ajuda per part del pares aquesta sigui quan comencen la vida d’adult i s’independitzen, que és quan més han de menester aquesta empenta.
- Per altra banda no són pocs els casos de persones majors que ja no volen o no poden gestionar el seu patrimoni i volen deixar-ho en mans del seus descendents, més joves. No volen tenir les preocupacions dels arrendaments de pisos (desnonaments, desperfectes…), de l’explotació i gestió de finques rústiques…
- Un altre supòsit a on aquestes figures també tenen virtualitat pràctica, és el cas en que una persona té una malaltia greu degenerativa i que sap que en els propers anys perdrà el domini dels seus actes i no tendrà capacitat. Aquesta persona pot decidir que potser és més raonable transmetre part del seu patrimoni a qui hauran de tenir cura d’ell i evitar la necessitat de sol.licitar autorització judicial per disposar del patrimoni de l’incapaç.
- I finalment si hi ha pacte sobre la successió s’eviten plets familiars per herències, agres, llargs i costosos. No és aquesta una raó menor per fer un pacte successori.
6.- Per què ara hi ha un boom de pactes successoris?
Bàsicament perquè abans estaven penalitzats fiscalment. Els pactes successoris no eren considerats com a pactes successoris, sinó com a simples donacions sense caràcter successori. Probablement es deu al fet comentat, que els pactes successoris al dret del Codi civil estan expressament prohibits. Així el legislador fiscal pel que fa a la tributació a l’impost de rendes de persones físiques, sols contemplava i contempla el dret del Codi civil, ignorant en la seva regulació l’existència de la successió contractual i per tant no preveient cap regulació específica, tractant la successió contractual com a donacions ordinàries. Així el donant havia de tributar per l’increment patrimonial originat per la donació en IRPF (es tributava per la diferència entre el valor d’adquisició i el valor de la donació, la qual cosa era una suma molt considerable).
Això provocà que durant dècades el tractament tributari dels pactes successoris no fos els derivat de la seva naturalesa successòria, sinó els d’una donació i com a tal donació tenia un fort impacte fiscal, tan pel donant com pel donatari del pacte successori (especialment a l’IRPF).
La situació canvià definitivament amb la sentència del Tribunal Suprem de 9 de març de 2016. L’administració tributària espanyola interposà un recurs de cassació en interès de llei contra la sentència de 29 d’octubre de 2014 ¡ del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, ja que entenia que l’apartación (un pacte successori del dret civil de Galícia, molt semblant en la seva estructura i implicacions, a la definició i finiment del dret civil Illes Balears) era un donació i com a tal havia de tributar a l’IRPF. Això no obstant el Tribunal Suprem va desestimar el recurs de l’advocacia de l’estat.
Aquesta jurisprudència es va considerar aplicable als pactes successoris balears i a partir d’aquí es dispara el seu ús. Els pactes successoris deixaven d’estar penalitzats tributàriament i eren considerats com el que són, transmissions de naturalesa successòria. Finalment la llei 11/2021 ha recollit aquesta posició jurisprudencial.
7.- Quina necessitat hi ha d’aquesta llei?
La implosió dels pactes successoris, juntament amb l’escassa regulació legal a la Compilació i una també escassa doctrina i jurisprudència, ha provocat situacions d’inseguretat jurídica, algunes de les quals han acabat als tribunals (la revocabilitat o no de la definició, la capacitat del donatari menor d’edat…)
Era necessari i evident desenvolupar aquestes institucions jurídiques i adaptar-les a la societat moderna de les Balears del segle XXI, per dotar d’eines legals als operadors jurídics i administracions (particularment la tributària)
8.- Quins objectius té la llei?
Com hem dit, modernitzar i actualitzar el dret dels pactes successoris per una banda i per altre flexibilitzar la seva aplicació, tot obrint-se a noves possibilitats de pactes.
9.- És igual per a cada illa?
No. La realitat insular determina aquí també la realitat jurídica. El dret pitiús, presenta caràcter i principis propis, en particular en el dret successori.
Així que seguint l’estructura de la Compilació (hi ha tres llibres, un per Mallorca, un per Menorca -si bé amb dos únics articles- i un altre per Eivissa i Formentera), la llei té un títol amb caràcter general, un altre per Mallorca i Menorca i un últim per Eivissa i Formentera.
Els pactes successoris d’Eivissa i Formentera tenen una regulació ara sí pròpia i diferenciada de la de Mallorca i Menorca
10.- Quins pactes successoris hi ha?
MALLORCA I MENORCA
Donació universal. El donant transmet els bens i institueix hereu al donatari.
Definició limitada a la llegítima. El donatari renuncia a la llegítima en consideració a alguna donació, atribució o compensació. És sens dubta el pacte més emprat.
Definició ampla. El donatari renúncia a tots els drets hereditaris (inclosa la llegítima si no s’havia renunciat abans) en consideració a alguna donació, atribució o compensació.
EIVISSA I FORMENTERA
Pacte d’institució a títol universal. Confereixen a la persona instituïda la qualitat d’hereva i poden ser amb transmissió de bens o sense.
Pacte d’institució a títol singular. Confereixen a la persona instituïda la qualitat de legatària contractual i poden ser amb transmissió de bens o sense. El pacte d’institució a títol singular amb transmissió de bens, gaudeix de gran popularitat.
Finiment de llegítima general. El donatari renuncia a la llegítima en consideració a alguna donació, atribució o compensació.
Finiment de llegítima especial. El donatari renuncia a la llegítima únicament en relació a alguns dels bens presents del causant, en consideració a alguna donació, atribució o compensació
11- Quines principals novetats introdueix la llei?
MALLORCA I MENORCA
DONACIÓ UNIVERSAL
1.- Novació. S’entén que com a contracte que és la donació universal, resulta possible la novació. Així la inicial donació universal podrà ser ampliada amb noves donacions amb els mateixos drets civils i fiscals.
2.- S’introdueix un dret de retracte. En cas de premoriència del donatari sense descendència serà possible un dret de retracte. S’estima que el donant pot voler recuperar la donació que en cas contrari podria caure en persones alienes a la família
3.- Dret de revocació. Es regulen en detall les diferents causes i els seus efectes
PACTE DE DEFINICIÓ (el més popular dels pactes)
1.- El disponent potser una persona diferent del causant. Fins ara el causant i qui disposava havien d’esser la mateixa persona. Ara s’admet la disponibilitat dels bens per altres ascendents diferents del causant de qui es defineixen els drets hereditaris.
Això obr la porta a l’atorgament d’una definició entre un avi i un net.
Però també obr la porta (ja acceptat jurisprudencialment) a que un progenitor doni i el fill donatari renuncii a la definició no del progenitor que ha donat, sinó de l’altre. Aquesta possibilitat resulta de gran utilitat donat el règim econòmic matrimonial de separació de bens subsidiari, que dificulta la distribució igualitària entre els descendents.
2.- En cas de premoriència del donatari sense descendència serà possible un dret de retracte. Es remet a la regulació continguda a la donació universal.
3.- Dret de revocació. Amb la mateixa regulació que a la donació universal.
4.- Es regula la consideració de la col.lació a les donacions
5.- Es canvia la regulació de la successió intestada en relació la pacte de definició. El descendent renunciant serà cridat a la successió intestada, encara que es traci d’una definició ampla
6.- Es suprimeix l’expressió de “veïnatge civil mallorquí” que originà confusió en la interpretació sobre si els estrangers residents podien o no fer pactes successoris. No era aquest l’únic element que originava confusió, però aquest s’ha suprimit
7.- Es regulen les possibles combinacions dels pactes successoris possibles i els seus efectes entre ells.
EIVISSA I FORMENTERA
1.- Desapareixen qualsevol referència o remissió al dret de Mallorca (art. 73.3 i 77 de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears).
2.- El finiment de llegítima podrà ser general o especial. En el general es renuncia a tota la llegítima futura. En l’especial serà possible la renúncia a la llegítima únicament en relació a alguns dels bens presents del causant; la qual cosa el permetrà renunciar als drets legitimaris de manera progressiva, atorgant cada cop pagament parcial de la seva llegítima en el moment que es fa la donació
3.- Es regula en detall les diferents figures jurídiques dels pactes successoris pitiüsos.
12.- I pels estrangers residents, què canvia?
Se suprimeix l’expressió “de veïnatge civil mallorquina” de l’article 50 de la Compilació, per la confusió que havia portat la seva interpretació literal. El que es va introduir a la reforma de la Compilació de 1990 com un aclariment d’un dubte, i que va crear cert estat de confusió (algunes sentències i resolucions entengueren que era una condició), està resolt ara per la normativa de general aplicació, tant europea com espanyola.
Això no obstant, no era aquest l’única argumentació que s’objectava per negar la facultat d’atorgar pactes successoris per estrangers residents. Efectivament, com hem comentat alguns operadors jurídics efectuaven una lectura de l’article 36 del Reglament Europeu de Successions 650/2012, que els duia a la conclusió que als residents estrangers en tot cas els hi seria d’aplicació el dret del codi civil, no els drets civils de la seva residència habitual (ens remetem a aquest post per a una explicació més extensa). Aquesta interpretació fou rebutjada per la sentència del TSJIB 1/2021 de 25 de gener de 2021 i semblava que el debat era tancat. Ara bé, cal advertir que la resolució de 20 de gener de 2022 de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública ha tornat a interpretar que l’article 36 del Reglament Europeu de Successions, no es permet l’aplicació d’un dret que no sigui el dret del codi civil de base castellana a un estranger no resident.
13.- Quan entra en vigor?
Als dos mesos de la publicació al BOIB
Deixa un comentari