La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Illes Balears ha dictat la Sentencia número 44, de data 31 de gener de 2017, que anul·la l’article 7 del Decret 31/2015, de 8 de maig, pel qual es regulen els drets de les persones consumidores i usuàries en l’activitat de venda al públic al detall de gasolines i gasoils d’automoció al territori dels Illes Balears.

Aquest article estableix que totes les instal·lacions de venda al públic de gasolines i gasoil d’automoció han de comptar en la pròpia instal·lació mentre romanguin obertes i en servei, almenys, amb una persona responsable dels serveis que es prestin en la mateixa, amb la finalitat de garantir l’exercici dels drets reconeguts als consumidors en l’indicat decret.

Aquest decret suposa la impossibilitat de facte d’implantar estacions de servei desateses, això és, aquelles en què no hi ha personal en les instal·lacions per atendre presencialment als clients i en què està totalment automatitzat el servei de repostatge dels vehicles, que realitza exclusivament el client.

D’aquesta manera, l’anul·lació de l’article 7 del Decret 31/2015, de 8 de maig, pel Tribunal Superior de Justícia de Illes Balears, suposa en primer lloc el reconeixement de la legalitat de les estacions de servei desateses, sense que la normativa de protecció dels consumidors pugui implicar la seva desaparició. Conclou en aquest sentit la sentència que no és possible que a través de la normativa reguladora de consumidors i usuaris es converteixi en inviable i es derogui de facte un dels models permesos de venda al públic de gasolines i gasoils en la normativa estatal, i que la seva particular característica és precisament el seu total automatisme amb absència absoluta de personal en les seves instal·lacions. Per tant, la normativa en matèria de protecció dels consumidors no pot suposar la desaparició de les estacions de servei desateses contemplades per la normativa estatal sectorial reguladora de les mateixes.

En segon lloc, la Sentencia número 44, de data 31 de gener de 2017 suposa el reconeixement de la compatibilitat d’aquest tipus d’estacions de servei desateses amb els drets dels consumidors o usuaris, en la mesura que qui acudeix a aquest tipus d’estacions de servei, és conscient del seu caràcter desatès i que en conseqüència no hi ha personal present en l’estació per a la prestació del servei.

Afirma en concret la sentència que el client i consumidor en aquestes estacions de servei desateses, accepta per endavant el fet que no existeix cap treballador en les seves instal·lacions, i la protecció dels seus drets com a consumidor en aquest tipus d’estacions ha de respectar precisament aquesta particularitat. Considera que l’Administració ha de tenir en compte que en aquestes estacions de servei el client sap i coneix que el combustible l’hi expedirà una màquina, i que tot el procés està automatitzat, així com que el consumidor que acudeix a aquest tipus d’estació accepta aquestes condicions, assumeix aquests riscos i s’aprofita dels avantatges que li ofereix aquesta absència de personal, que òbviament és un menor preu del combustible.

En tercer lloc, la Sentencia número 44, de data 31 de gener de 2017 suposa el reconeixement que l’exigència continguda en l’article 7 del Decret 31/2015, de 8 de maig, és contrària al dret de qualsevol persona física o jurídica a exercir lliurement l’activitat de distribució al detall de carburants i combustibles petrolífers reconegut en l’article de la llei 34/1998, de 7 d’octubre, d’Hidrocarburs, en la mesura que en impedir de facte que al territori balear puguin haver-hi estacions de servei desateses, sí s’està impedint i obstaculitzant aquest dret reconegut en l’article 43-2 de la Llei a tota persona física o jurídica de poder exercir lliurement aquesta activitat, respecte a aquesta concreta modalitat d’estació de servei.

I finalment en quart lloc, la Sentencia número 44, de data 31 de gener de 2017 suposa el reconeixement que la prohibició d’estacions de servei desateses que de facte suposa l’indicat article 7 del Decret 31/2015, de 8 de maig, redunda en perjudici dels consumidors, en la mesura que impedeix la lliure competència entre les estacions de servei i per tant preus més barats de venda dels combustibles.

Així, la sentència comença per advertir que una protecció al consumidor mal entesa per excessivament garantista no només perjudica a qui vol dur a terme aquesta activitat, sinó que perjudica també als consumidors, perquè rebaixant la competència al mercat, no s’afavoreixen els seus interessos. I més endavant afirma que una exagerada i garantista regulació de consumidors obstaculitza la dinamització del mercat i redunda en perjudici dels consumidors, remetent-se sobre aquesta qüestió a una proposta de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència de 28 de juliol de 2016, que conclou que amb aquesta regulació tan garantista, en últim terme s’oculta una limitació a la lliure competència al mercat minorista de venda de combustible.

Així doncs, el Tribunal és clar en considerar que una regulació exagerada i excessivament garantista dels consumidors, acaba redundant en el seu perjudici, en la mesura que obstaculitza la lliure competència al mercat minorista de venda de combustibles i evita preus més barats d’aquests productes per als consumidors.

D’aquesta sentència s’extreuen en definitiva les següents conclusions:

1ª.- La sentència suposa el reconeixement de la legalitat de les estacions de servei desateses d’acord amb la normativa estatal sectorial de distribució al detall de combustibles, de tal manera que la normativa de protecció dels consumidors no pot implicar la seva desaparició.

2ª.- La sentència suposa el reconeixement de la compatibilitat d’aquest tipus d’estacions de servei desateses amb els drets dels consumidors o usuaris, en la mesura que qui acudeix a aquest tipus d’estacions de servei, és conscient del seu caràcter desatès i que en conseqüència no hi ha personal present en l’estació per a la prestació del servei.

3º.- La sentència suposa el reconeixement que l’exigència continguda en l’article 7 del Decret 31/2015, de 8 de maig, és contrària al dret de qualsevol persona física o jurídica a exercir lliurement l’activitat de distribució al detall de carburants i combustibles petrolífers reconegut en la llei 34/1998, de 7 d’octubre, d’Hidrocarburs.

4º.- La sentència suposa el reconeixement que la prohibició d’estacions de servei desateses que de facte suposa l’indicat article 7 del Decret 31/2015, de 8 de maig, redunda en perjudici dels consumidors, en la mesura que impedeix la lliure competència entre les estacions de servei i per tant preus més barats de venda dels combustibles.